Rialp no falla mai!

Per la Mare de Déu d'Agost coincideixen moltes festes majors arreu de Catalunya i els Pallars no en són una excepció. Al Jussà destaquen Figuerola d'Orcau i Senterada. Al Sobirà, Gerri de la sal i Rialp. Enguany, al caure el dia 15 en Divendres, les festes varen començar Dijous. Per tant, hi havia moltes opcions per triar, però de totes elles, la millor per ahir era sens dubte Rialp. Per què? Doncs perquè Rialp no falla mai!

Soc conscient que aquest argument pot semblar una mica pobre, però és la veritat. Rialp és una de les poques festes majors pallareses que sobreviuen a la davallada generalitzada de públic, que afecta gairebé totes les festes majors del Jussà i algunes del Sobirà. La plaça on toquen les orquestres i grups té les dimensions justes, ni massa petita, ni massa gran, de tal manera que gairebé sempre dóna la sensació d'estar plena. Aquest any han muntat 2 escenaris, per tal de fer la transició entre els 2 grups més ràpidament i evitar les esperes, que acostumen a provocar la fugida de públic, sobretot quan fa fred, com ahir.

Per acabar de fer la festa major de Rialp especial, ahir hi vam ser tota la colla de Salàs de Pallars, unes 20 persones, la majoria dels quals ens passem tota la nit saltant, ballant i bevent (A Rialp la barra la porta la comissió de festes i l'alcohol no és de garrafa, malgrat que fan els cubates amb Pepsi i KAS). Aquesta peregrinació massiva de Salasseros només es dóna a Rialp i a La Pobla de Segur, però en el cas de La Pobla, s'explica per la proximitat amb Salàs i pel fet que no coincideix amb cap altra festa major propera. Sigui com sigui, a Rialp sempre hi som tots i això també la fa diferent.

Ara m'adono que he escrit gairebé 30 ratlles i encara no us he parlat de les orquestres, que per mi són l'element fonamental que fa que la gent s'ho passi bé en una festa major. Si els músics són bons, la gent disfruta i ahir hi havia 2 conjunts bons: la Privada i els Sexyphonics. La Privada és una orquestra clàssica de festa major, que ja vam sentir a La Pobla i que va complir perfectament amb l'objectiu de fer ballar a tothom i preparar la gent pel concert del grup de versions Sexyphonics

Vaig sentir els Sexyphonics per primera vegada a la festa major de La Pobleta de Bellvehí l'any passat i em vaig enganxar a un repertori de versions molt diferent del que estem acostumats. D'entrada no toquen cap cançó en Castellà. Això no és ni bo ni dolent, però, posats a escoltar rock internacional, jo m'estimo més la música anglosaxona, que no pas la llatina. I és que tocar temes de "La Oreja", "Fito" i "Amaral" ho fa gairebé tothom, però tocar "Cosmic Girl" de Jamiroquai o "Sing it Back" de Moloko només ells. També van sonar temes de U2, Bon Jovi, AC/DC, Tina Turner, Robbie Williams, Mika, Scissor Sisters, Race Against the Machine, Maroon 5 y Amy Winehouse, entre d'altres.

I tot això ho fan sense teclats, que supleixen perfectament amb l'electrònica i la informàtica musical, de mans d'un DJ. Menció especial pel guitarrista (Miguel Pino), l'autèntic líder de la banda. Un virtuós de la guitarra, que fa el que vol amb l'instrument sense mirar les cordes. Un crack, que vaig conèixer fa uns anys a la Sala BiKiNi de Barcelona, quan col·laborava amb altres grups de versions, com Los Mejores o la Fundación Tony Manero, en els seus inicis. Completen la banda el bateria, el baixista i 2 cantants, que arriben als registres de veu més exigents sense problemes.

Gairebé 2 hores de música en directe, que ens van fer passar el fred i suar de valent. Vam començar ballant davant de la taula de so, on millor se sent i menys gent hi ha, però vàrem acabar saltant davant mateix dels músics, envoltats d'ànimes posseides pel so potent, quasi satànic, de "Killing in The Name Of" de Race Against The Machine: "Now you do what they told ya!". BRUTAL!

Tant de bo els Sexyphonics repeteixin en més festes majors, ja sigui aquest any o l'any que ve. Jo els seguiré allà on vagin, perquè amb ells, la festa està assegurada!