I ja en són 4

Començo a escriure aquest post a les 4 de la matinada tocades, mentre m'acabo un cubalibre de Rom Matusalem. I ja que estic en la quarta hora d'un nou dissabte post concert de FTM, faré una reflexió sobre el número quatre. El primer que s'ha m'ha acudit han estat els 4 punts cardinals (nord, sud, est, oest). Després he pensat en els 4 elements (terra, aigua, aire, foc), les 4 estacions (primavera, estiu, tardor, hivern), les 4 parts d'un dia (matí, migdia, tarda, nit), els 4 pals de les cartes (oros, copes, espases, bastos) i les 4 operacions matemàtiques (sumar, restar, multiplicar, dividir). Buscant una mica per internet he trobat més grups de quatre: els 4 grups sanguinis (A, B, AB, O), les 4 proteïnes de l'ADN (adenina, guanina, citosina, timina), els 4 evangelistes (Mateu, Marc, Lluc, Joan) i els 4 genets de l'apocalipsi (guerra, fam, pesta, mort), entre d'altres. Per tant, el quatre no és un número qualsevol. Quatre són els costats d'un quadrat o d'un rectangle, una figura geomètrica bàsica que podem veure en multitud d'objectes i 4 són les copes d'Europa que té el Barça, de moment.

Però si avui us parlo del quatre, és perquè la nit passada vaig anar al 4rt concert de la Fundación Tony Manero, a la sala Faktoria d'Arts de Terrassa. Després de passar pel Marula (llegiu Funky de prop), la Salamandra (llegiu Funk! Funk! Funk!) i el Clap (Llegiu I més i més i més! Funk!), divendres els Manero tancaven la seva minigira al Vallès i jo no he faltat a la cita. Per tant, he fet el quartet i només m'he perdut el bolo de Manresa, perquè estava un pèl lluny i em coincidia amb un altre concert.

Com que ja he escrit 3 posts sobre aquests bolos, no tornaré a repetir el que ja vaig dir sobre el repertori o la qualitat de la banda en el quart, i em centraré amb les 4 coses que han fet diferent aquest darrer concert dels altres. La primera cosa és que avui han tocat el tema "lo haces tan bien" (mireu el video a partir del minut 14:40), que van presentar dilluns passat en exclusiva als matins de TV3. Un tema molt discotequer, per ballar, ballar i ballar. Fins ara ens han presentat 3 temes del nou disc (delicious, tus piernas i lo haces tan bien) i, a falta de sentir la resta de temes, ja us puc avançar que sembla que FTM torna als orígens més disco-funky dels àlbums "Looking for la fiesta" i "Sweet movimiento", la qual cosa m'agrada molt. Valoro molt positivament les incursions en els ritmes llatins i el rap del disc "Click" i la supercurrada del "Pandilleros", però per mi FTM vol dir disco-funky i, ja sigui fent versions (per exemple: "Can't nobody love me like you do") o amb temes propis (per exemple: "Sunday disco down"), aquest és el registre on FTM arrasa sense discussió. I és que aquest tipus de música, tot i ser minoritària, no conec a ningú que quan la tasta no li agradi.

La segona cosa diferent, o que jo he vist més avui que en els altres concerts és com han disfrutat els músics tocant. Parlaven entre ells, feien bromes, es miraven, reien. No dic que no ho hagin fet en els altres bolos, però avui m'ha semblat que s'ho passaven més bé tocant i això s'encomana al públic. I quan t'ho passes bé a la feina, aquesta sempre surt millor, i avui ha sortit molt i molt bé. La tercera cosa que ha fet aquest concert especial és que, un cop s'ha acabat, he pogut parlar amb alguns dels músics, principalment de la secció de vent (Tom, Genís, Marçal), bateria (Marc) i teclat (Paco). Hem parlat de música i del que costa viure de la música actualment, en un país on hi ha poca afició a la música en viu, la qual cosa és una pena.

I ja que estic parlant del quatre, la quarta cosa diferent és que avui he entrat com a convidat al concert. Després d'haver pagat la meva entrada en els 3 altres bolos, el Paquito Sex Machine em va apuntar a la llista de convidats pel quart. Per mi l'important no són els 10 euros que m'he estalviat, sinó el fet que m'hagis convidat, la qual cosa vol dir que soc una mica com de la família. Moltes gràcies Francesc!

Abans d'acabar, m'agradaria fer una crida a tots els disco-funky addictes que puguin llegir aquest modest post: no deixeu de consultar la web de Fundación Tony Manero i apunteu-vos al grup del Facebook, si voleu saber més sobre la música disco-funky i on faran els propers concerts. Segur que aquesta minigira ha fet que els Manero tornin a tenir bolos i tant de bo els puguem veure a l'estiu en moltes festes majors arreu de Catalunya.

Acabaré citant un part de la lletra del tema "sube el tocadiscos": venga DJ no seas así. Solo son las 5 y no me quiero ir a dormir. Doncs això, que al final han caigut 2 cubates de Matusalem, són gairebé les 6 del matí, el sol comença a sortir i no me'n vull anar a dormir :-)

I més i més i més! Funk!

Els aficionats del Barça i seguidors de les retransmissions radiofòniques del mestre Puyal saben que quan marca un gol en Messi ell sempre el canta dient "I més i més i més!" fent un simple joc de paraules amb el seu nom. Jo he utilitzat aquesta frase per descriure la segona setmana dels 3 concerts de l'any. Aquest cop he disfrutat amb Cardova Funk, The Funkcovers i Fundación Tony Manero.

La trilogia va començar dijous 7 de Juny amb la segona Marula Block Party, organitzada per Cardova Funk, el grup format per Lalo López (guitarrista de Fundación Tony Manero), Héctor Casperbass (baix), Manu Davobe (teclista excepcional, vocalista i autèntic showman de la banda) i Dani Sibilius (bateria), amb la colaboració de Toni Palike a la percussió. Les Block Party fusionen música ball i art, és a dir, funk, soul, rap, break dance i graffiti (durant el concert, 2 graffiters dibuixen uns esboços que després es sortegen entre el públic), en un espectacle sense precedents a Barcelona, a excepció de la primera Marula Block Party.

Cardova al Marula

Durant gairebé 2 hores Cardova va tocar el seu repertori amb convidats de luxe: Paco "Mantecao" Manzanares (teclista de Fundación Tony Manero), que va fer posar la pell de gallina al personal interpretant un tema llarguíssim a l'orgue Hammond. Els Matador Rockers, que van rapejar un parell de temes i una secció de vents (Jordi Santanach al saxo i Gregori a la trompeta), que va donar la nota de color a 2 temes del gran James Brown. El bolo es va tancar amb un homenatge al desparegut Donald "Duck" Dunn (baixista d'Otis Redding, Blues Brothers i d'altres) amb un cor de Gospel interpretant el tema "Amén". Absolutament BRUTAL!

Acabat el concert vaig córrer a agafar l'últim metro i vaig fer cap al BiKiNi, fent una visita primer al bar Musgo, que fa molts anys que porta un bon amic i que resisteix a la crisi, al nefast canvi de l'entrada de BiKiNi (abans pel carrer Déu i Mata i ara per la Diagonal, a través d'un túnel metàlic afegit a la façana de l'edifici. Un autèntic nyap) i a la davallada de clients de la que havia estat la millor discoteca de Barcelona. Malgrat tot, BiKiNi sempre serà especial per mi i quan hi programen música en directe els dijous m'hi deixo caure. I això és el que faran tots els dijous de Juny i Juliol amb 2 propostes: Funk i House, amb 2 grups que s'alternaran cada setmana. Ahir s'estrenaven els "The Funkcovers", una banda que desconeixia, en la qual toca el baixista Charlie Moreno, més un guitarrista, bateria, 2 cantants i un darrer músic a l'ordinador Mac, que reprodueix els teclats i els vents. Ja sabeu que a mi m'agraden més les bandes amb teclats i vents reals, però The Funkovers va sonar molt bé i les veus de les 2 cantants em van agradar molt. La setmana que ve toca House i també hi aniré. Animeu-vos! Hem d'omplir la sala gran de BiKiNi! Si us apunteu a la llista entrareu gratis!

The Funkcovers al BiKiNi

I la trilogia va acabar divendres 8 de Juny al Clap Mataró, on la Fundación Tony Manero va fer el seu quart concert de la minigira que està fent durant els mesos de Maig i Juny per Barcelona i rodalies, que acabarà divendres vinent a la Faktoria d'arts de Terrassa. Un cop més els Manero van demostrar que estan en forma i que els 16 anys que porten tocant els han fet encara millors del que ja eren. I malgrat els canvis que hi ha hagut en tots aquests anys, sobretot l'any passat, en el qual van plegar bateria i trompeta (que han estat substituits per Beni i Marçal, 2 nois amb tant talent com joventut) i percussió (que de moment no té substitut), la banda segueix sonant super compacta i amb una precisió suïssa pel que fa al tempo, els solos i els clàssics "subidons" que provoquen l'èxtasi del públic. L'acústica no tant bona com dissabte passat a la Salamandra, però correcta. El repertori el mateix, que he recollit en aquesta taula, per veure si així s'anima més gent pel proper concert. Vinga va! Que només són 10 euros!

Tema	Disc
You're a star	VERSIÓ (Aquarian Dream)
Can't nobody love me like you do	VERSIÓ (Storm)
Delicious	TEMA NOU
The groove line	VERSIÓ (Heatwave)
Sunday disco down	Sweet movimiento
Sube el tocadiscos	Clic
Sweet movimiento	Sweet movimiento
Do it nada	Clic
What por todos los santos is this	Clic
Tus piernas	TEMA NOU
Get down saturday night	VERSIÓ (Oliver Cheatham)
Funky macarron	Sweet movimiento
Paquito's way	Looking for la fiesta
Supersexy girl	Looking for la fiesta
Looking for la fiesta	Looking for la fiesta
La noche de la ganga	Pandilleros
Chungo de quitar	Clic
United soul	Sweet movimiento
Your mum's a beach	Looking for la fiesta
Working day and night	VERSIÓ (Michael Jackson)

Com podeu veure hi ha de tot, temes clàssics de FTM, 2 temes del nou disc que sortirà l'any vinent (Delicious i Tus Piernas) i les ja clàssiques versions que amb els Manero sempre milloren el tema original.

Del concert d'ahir em quedo amb 2 moments: un còmic i l'altre emotiu. El primer, una reflexió en veu alta de Lalo i Paquito sobre la lletra de la cançó "Looking for la fiesta" i la influència de substàncies prohibides en la seva creació: entra en un caleidoscopio de cristal y la realidad empieza a girar... I el segon moment, la dedicatòria final al mestre Wilson Santamaria, que es trobava entre el públic i va pujar a tocar les esquelles en els temes finals. Va ser molt bonic tornar a veure l'Ernest dalt de l'escenari amb els que sempre seran els seus companys, després del seu comiat l'estiu passat a la festa major de Sant Cugat del Vallès. Els qui el vulgueu seguir veient davant les congas i els bongos, sapigueu que és el percussionsta dels Disco Inferno, que com sabeu toquen els dimecres al Luz de Gas.

FTM al Clap

I per acabar bé la nit, quan vaig arribar a casa em vaig preparar un Cuba Libre amb Rom Matusalem i Coca-Coca, per celebrar que he sobreviscut a una altra setmana amb 3 concerts. La propera 3 més :-)

Funk! Funk! Funk!

Diu la cançó que el 25 de Desembre Fum! Fum! Fum! Doncs el 30 de Maig, l'1 i el 2 de Juny Funk! Funk! Funk! Un any després he reviscut la setmana dels 3 concerts, curiosament amb les mateixes bandes que l'any passat.

Dimecres 30 de Maig vaig anar a veure els Disco Inferno al Luz de Gas. Com gairebé cada dimecres i fins que el meu cos aguanti, o la crisi acabi definitivament amb la música en directe de qualitat a Barcelona, no vaig fallar al meu "exorcisme funky" setmanal. Tal com diu el cantant Paquito Sex Machine, els disco-addictes tenim en aquestes sessions l'oportunitat de redimir-nos dels nostres pecats, i en el meu cas desconnectar durant 1 hora de l'avorrida vida d'un treballador assalariat i connectar amb el que realment m'agrada: la música disco-funky. Els seguidors d'aquest blog ja coneixeu els Disco Inferno, dels quals sempre he destacat la gran qualitat i fidelitat de les versions que fan. Després de 4 anys seguint-los em se el repertori de memòria i disfruto anticipant les entrades dels instruments, com si fos el director de la banda o picant de mans un cop en el segon i quart temps de cada compàs i 2 vegades en el quart temps cada 4 compassos. Ja se que soc un freakie, però m'ho passo d'allò més bé i ells també.

Divendres 1 de Juny, al Marula Cafe van tocar els Se Atormenta Una Vecina, una altra banda de versions de disco-funk que vaig descobrir fa 4 anys a la festa major de la Pobla de Segur i que l'any passat van tocar al Bikini varies vegades entre Juny i Octubre. El repertori de Se Atormenta Una Vecina és similar al dels Disco Inferno. Potser no fan unes versions tant fidels als temes originals i toquen temes més funky-soul que disco-funky (per exemple el "what is hip" de Tower of Power) però la qualitat del que fan és indubtable i a més són molt gamberros i interaccionen molt amb el públic, com quan fan la linia "Soul Train". Algún dia em fotré una perruca afro i m'animaré amb el free-style també :-)

I ahir, a la Salamandra de l'Hospitalet, la Fundación Tony Manero va fer el seu tercer concert de la minigira que estan fent entre Maig i Juny per Barcelona, Manresa, Hospitalet, Mataró i Terrassa. Ja vaig fer la crònica del primer concert, ara fa 2 setmanes al Marula Café (llegiu "Funky de prop") i ahir el repertori va ser el mateix, però si en aquella ocasió vaig destacar la proximitat que s'establia entre els músics i el públic en detriment de l'acústica, ahir el més destacable va ser justament l'acústica. La Salamandra 1 és una sala rectangular i amb el sostre molt alt. La clàssica "capsa de sabates" que sempre dóna bona sonoritat. I quan a una banda excel·lent li sumes un bon equip de so i una bona acústica el resultat és excepcional, com va ser el bolo d'ahir: 20 temes, 5 versions i 15 temes propis, 2 d'ells del nou disc (D-Licious i Tus Piernas), que promet emocions fortes. De les versions vull destacar "The Groove Line" de Heatwave i "Working Day & Night" de Michael Jackson, que en Paco "Mantecao" Manzaneres (teclista) em va dedicar. Gràcies Paco!!! Dels 13 temes propis ja coneguts: 4 del disc "Looking For La Fiesta", 4 del "Sweet Movimiento", 4 del "Clic" i 1 del "Pandilleros". Un repertori molt equilibrat, on no hi van faltar els "United Soul" i "Supersexy Girl", 2 autèntics himnes de la Fundación Tony Manero.

FTM a la Salamandra

I ja que parlem de "Supersexy Girl", vull destacar la presència, no a l'escenari, com ens té acostumats, però si entre el públic, i concretament ballant sense parar al meu costat de la Marian Barahona, cantant dels Disco Inferno, La Vella Dixieland, On Time, etc. Conec a "Lady Marian", (així l'anomena en Francesc, àlias "Paquito Sex Machine") pels concerts de Disco Inferno al Luz de Gas i amb ella, el Francesc i altres membres del grup hem compartit converses, cubates, riures i ballaruques moltes vegades, però mai havíem coincidit els 2 de públic en un concert de FTM i va ser genial. A part de ser una excel·lent cantant de jazz, blues i funk, la Marian és guapa, simpàtica i li encanta ballar, com a mi. En Paquito ens va veure i li va dedicar la canço "Supersexy Girl", com no podia ser d'una altra manera. La Marian va ser una de les moltes amigues que em van acompanyar ahir, entre elles les "Funky Punkies" (Montse, Anna, Vanessa, Silvia, Sandra, Myriam, Anna, etc.), que vaig conèixer a través de la pàgina de FTM del Facebook fa uns mesos i des d'aleshores hem coincidit en uns quants bolos. Amb elles comparteixo la devoció pel disco-funk i per la Fundación. En definitiva, la companyia perfecta per un "Superfreakie Boy" com jo. I no m'oblido de les germanes Laura i Aida i d'una jove promesa del baix, molt més guapa que Deliciosa Smith :-)

Les Funky Punkies i jo

Abans d'acabar voldria parlar de les 2 noves incorporacions a FTM: el trompeta Marçal i el bateria Beni. Seré molt breu: PUTOS CRACKS! Tant de bo estigueu molts anys a FTM i poguem gaudir del vostre talent, tant com vam gaudir amb Dani i Ramon. També m'agradaria que cobríssiu la baixa de l'Ernest amb un nou percussionista, més que res per tornar a ser una banda de 10 músics, perquè una banda de 10 ja fa molt de temps que ho sou.

Ens veiem a Mataró!