I ja en són 4

Començo a escriure aquest post a les 4 de la matinada tocades, mentre m'acabo un cubalibre de Rom Matusalem. I ja que estic en la quarta hora d'un nou dissabte post concert de FTM, faré una reflexió sobre el número quatre. El primer que s'ha m'ha acudit han estat els 4 punts cardinals (nord, sud, est, oest). Després he pensat en els 4 elements (terra, aigua, aire, foc), les 4 estacions (primavera, estiu, tardor, hivern), les 4 parts d'un dia (matí, migdia, tarda, nit), els 4 pals de les cartes (oros, copes, espases, bastos) i les 4 operacions matemàtiques (sumar, restar, multiplicar, dividir). Buscant una mica per internet he trobat més grups de quatre: els 4 grups sanguinis (A, B, AB, O), les 4 proteïnes de l'ADN (adenina, guanina, citosina, timina), els 4 evangelistes (Mateu, Marc, Lluc, Joan) i els 4 genets de l'apocalipsi (guerra, fam, pesta, mort), entre d'altres. Per tant, el quatre no és un número qualsevol. Quatre són els costats d'un quadrat o d'un rectangle, una figura geomètrica bàsica que podem veure en multitud d'objectes i 4 són les copes d'Europa que té el Barça, de moment.

Però si avui us parlo del quatre, és perquè la nit passada vaig anar al 4rt concert de la Fundación Tony Manero, a la sala Faktoria d'Arts de Terrassa. Després de passar pel Marula (llegiu Funky de prop), la Salamandra (llegiu Funk! Funk! Funk!) i el Clap (Llegiu I més i més i més! Funk!), divendres els Manero tancaven la seva minigira al Vallès i jo no he faltat a la cita. Per tant, he fet el quartet i només m'he perdut el bolo de Manresa, perquè estava un pèl lluny i em coincidia amb un altre concert.

Com que ja he escrit 3 posts sobre aquests bolos, no tornaré a repetir el que ja vaig dir sobre el repertori o la qualitat de la banda en el quart, i em centraré amb les 4 coses que han fet diferent aquest darrer concert dels altres. La primera cosa és que avui han tocat el tema "lo haces tan bien" (mireu el video a partir del minut 14:40), que van presentar dilluns passat en exclusiva als matins de TV3. Un tema molt discotequer, per ballar, ballar i ballar. Fins ara ens han presentat 3 temes del nou disc (delicious, tus piernas i lo haces tan bien) i, a falta de sentir la resta de temes, ja us puc avançar que sembla que FTM torna als orígens més disco-funky dels àlbums "Looking for la fiesta" i "Sweet movimiento", la qual cosa m'agrada molt. Valoro molt positivament les incursions en els ritmes llatins i el rap del disc "Click" i la supercurrada del "Pandilleros", però per mi FTM vol dir disco-funky i, ja sigui fent versions (per exemple: "Can't nobody love me like you do") o amb temes propis (per exemple: "Sunday disco down"), aquest és el registre on FTM arrasa sense discussió. I és que aquest tipus de música, tot i ser minoritària, no conec a ningú que quan la tasta no li agradi.

La segona cosa diferent, o que jo he vist més avui que en els altres concerts és com han disfrutat els músics tocant. Parlaven entre ells, feien bromes, es miraven, reien. No dic que no ho hagin fet en els altres bolos, però avui m'ha semblat que s'ho passaven més bé tocant i això s'encomana al públic. I quan t'ho passes bé a la feina, aquesta sempre surt millor, i avui ha sortit molt i molt bé. La tercera cosa que ha fet aquest concert especial és que, un cop s'ha acabat, he pogut parlar amb alguns dels músics, principalment de la secció de vent (Tom, Genís, Marçal), bateria (Marc) i teclat (Paco). Hem parlat de música i del que costa viure de la música actualment, en un país on hi ha poca afició a la música en viu, la qual cosa és una pena.

I ja que estic parlant del quatre, la quarta cosa diferent és que avui he entrat com a convidat al concert. Després d'haver pagat la meva entrada en els 3 altres bolos, el Paquito Sex Machine em va apuntar a la llista de convidats pel quart. Per mi l'important no són els 10 euros que m'he estalviat, sinó el fet que m'hagis convidat, la qual cosa vol dir que soc una mica com de la família. Moltes gràcies Francesc!

Abans d'acabar, m'agradaria fer una crida a tots els disco-funky addictes que puguin llegir aquest modest post: no deixeu de consultar la web de Fundación Tony Manero i apunteu-vos al grup del Facebook, si voleu saber més sobre la música disco-funky i on faran els propers concerts. Segur que aquesta minigira ha fet que els Manero tornin a tenir bolos i tant de bo els puguem veure a l'estiu en moltes festes majors arreu de Catalunya.

Acabaré citant un part de la lletra del tema "sube el tocadiscos": venga DJ no seas así. Solo son las 5 y no me quiero ir a dormir. Doncs això, que al final han caigut 2 cubates de Matusalem, són gairebé les 6 del matí, el sol comença a sortir i no me'n vull anar a dormir :-)