diumenge, 3 d’agost del 2014

It's raining men!

Plouen homes deia la cançó de "The weather girls" (les noies del temps), un himne de la música disco dels 80 que avui em servirà per fer la crònica del concert del grup Fugados de Alcatraz a la Festa Major de Salàs de Pallars d'enguany.

Per què he triat aquest tema? Doncs perquè com gairebé cada any, la pluja (d'aigua, no pas d'homes, ni de dones) ha fet acte de presència a la nostra Festa Major i per partida doble. Divendres va caure un aiguat cap a les 3:30 de la matinada, just quan els Taxmanian Evil Dolls tocaven els primers acords de "the show must go on". Per desgràcia el show no va poder continuar. Ahir la pluja va tornar amb força. Va estar plovent tota la tarda i durant la nit i bona part de la matinada. En condicions normals, la banda no hagués tocat, però ahir a Salàs hi havia moltes ganes de festa i una paciència infinita per esperar que deixés de ploure i poder escoltar als Fugados. I així va ser: a les 5 del matí van arrencar amb "el rock de la prisión" i "bienvenidos" de Miguel Ríos.

Fugados de Alcatraz és un grup de versions que vaig sentir per primera vegada a la Festa Major d'Isona l'estiu passat i aquest any els he vist també a la Festa dels Bombers de La Pobla de Segur. Em van agradar des del primer moment, perquè són una banda nombrosa (bateria, baix, guitarra, teclat, saxó, trompeta i 3 cantants) que ens presenta un repertori en el qual la música soul, funk i disco té un paper molt important. Només amb aquests 3 estils la festa i el ball estan assegurats, però també hi ha moments pel reggae, rock, heavy i ska. En definitiva, tot el que se li demana a un grup de versions en un concert de Festa Major: música per a tots els gustos, tocada en directe, sense trampes.

Fugados de Alcatraz a Salàs de Pallars

La posada en escena dels Fugados fa honor al seu nom. Vestits de presidiari a l'estil clàssic de ratlles blanques i negres o amb el taronja Guantánamo toquen gairebé sense parar, enllaçant les cançons de manera que no donen treva al públic ni per anar a fer una copa. Tots els músics són molt bons, començant pel bateria, que va com un rellotge. El baixista toca un baix de 6 cordes i el guitarra rasca molt bé i clava els solos. El teclista només porta un teclat, però no li cal més i finalment la secció de vents (trompeta i saxo) dóna el color que necessita la música. Sóc de la opinió que quan a una banda li poses els vents, encara que només sigui un saxo, puja el nivell. Si hi afegim una trompeta, la cosa s'anima i si hi posem un trombó l'efecte és brutal. Una grup amb 2 o 3 vents tocant a l'uníson, normalment és senyal de qualitat i als Fugados els en sobra. Els 3 cantants (Yolanda, Lucía i Suan) ho donen tot a l'escenari. Les veus estan molt ben conjuntades, sobretot quan les noies fan cors. Això també afegeix qualitat al grup, a part de bellesa, perquè la Yolanda i la Lucía a més de bones cantants són molt guapes i es mouen molt bé, al costat d'en Suan, que balla a l'estil Michael Jackson.

També vull destacar la qualitat del so: EXCEPCIONAL! Ho poso en majúscules, perquè la sonorització d'ahir ho va ser. Segur que l'equip de so és molt bo i el fet de tocar en un espai obert hi ajuda, però la mà del tècnic és fonamental, perquè es sentin tots els instruments alhora, però també es puguin distingir clarament l'un de l'altre. Vull destacar que, malgrat la potència de l'equip, la música no sonava gens estrident, perquè aguts i greus estaven perfectament equilibrats, de manera que no molestava gens a l'oïda. La llarga espera de les proves de so va donar els seus fruits al bolo.

Els Fugados ens van fer ballar fins que va sortir el sol. El concert va acabar a 3/4 de 7 del matí, a plena llum del dia amb la interpretació dels temes de Bola de Drac i Bola de Drac Z, perquè la força de la música en directe mai no morira no morira mai mai mai mai mai mai! :-)