El 31 d'Agost és un dia especial per molta gent, que acaba les vacances d'estiu i torna a la rutina diària: casa, feina, estudis, política, futbol, etc. Quan cau en Diumenge, com avui, hem d'afegir les clàssiques cues a la carretera, per la "Operació Tornada".
Però per mi, el 31 d'Agost és el dia del meu Sant: "Sant Ramon Nonat", patró del les embarassades. Tal i com podeu llegir si seguiu l'enllaç, es diu "Nonat", perquè va néixer quan sa mare ja era morta. Es va dedicar a alliberar cristians captius dels musulmans a Argèlia i va ser empresonat i torturat per predicar la fe Cristiana entre els infidels. Fins i tot li van posar un candau a la boca, per fer-lo callar, el qual només obrien per alimentar-lo. Com podeu veure, qualsevol semblança entre la personalitat de Sant Ramon Nonat i la meva és pura coincidència :-)
Com us podeu imaginar, no he escrit aquest article per explicar-vos la vida i miracles de Sant Ramon Nonat, sinó per felicitar a tots els Ramons que conec (començant per mon pare) i de passada reivindicar el nostre nom, que també ho és de Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona que va constituir la Corona d'Aragó, del filòsof Ramon Llull i del cronista Ramon Muntaner. Tots ells personatges cabdals de la història i la literatura catalanes.
Llegeixo a la web del Idescat que els noms més posats als nadons de Catalunya l'any 2006 són Laia i Marc. Els segueixen Àlex, Pau, Pol i Arnau, pels nois, i Carla, Lucía, Júlia i Maria, pel que fa a les noies. Si consulteu el rànquing detallat de noms masculins, veureu que Ramon no apareix entre els 100 primers noms, entre els quals hi trobem Mohamed (32è), Aaron (49è) i Kevin (69è). Què passa amb aquest nom? Per què els catalans no posen Ramon als seus fills?
Tot i que amb 37 anys, solter sense compromís, cada cop veig més difícil ser pare, alguna vegada m'he plantejat quin nom li posaria al meu fill, si fos nen. Tinc molt clar que jo triaria Ramon, no només per tradició familiar des del meu avi, sinó perquè m'agrada. L'estadística demostra que la majoria de catalans no pensen com jo, i és veritat que en més d'una conversa sobre el tema amb amics, que han estat o seran pares, el nom de Ramon no agrada. Alguns em diuen que és lleig, altres que és antic, o que no està de moda.
Personalment no crec que hi hagi noms macos i lletjos. Un nom és només un nom i punt. Una paraula associada a un objecte, un concepte o una persona. Si una "rosa" es digués "sabata", faria la mateixa bona olor, no? Moltes vegades preferim uns noms a uns altres, perquè ens recorden a algú que ens agrada, que estimem o que hem estimat. Pel que fa als noms antics o noms moderns, em pregunto: Ramon és antic perquè ja no es posa, o ja no es posa perquè és antic?
Sí que hi ha noms curts i noms llargs, i la tendència actual sembla que és posar noms més curts als infants, d'una o dues síl·labes normalment (Marc, Pol, Pau, Laia, Carla, Júlia) amb algunes excepcions, com Martina o Alejandro. Sigui com sigui, cada cop hi ha menys Ramons, per això des d'aquí us animo a recuperar aquest nom, ni que sigui perquè d'aquí uns anys torni a aparèixer a la llista dels 100 primers, i els pugui felicitar cada 31 d'Agost.
Els habituals de les Festes Majors de la Vall Fosca saben que un dels clàssics de La Pobleta de Bellveí són les coques, croissants, ensaimades i altres especialitats del forn de pa Felip. No hi ha res millor que un bon tall de coca de recapta per recuperar forces a les mitges parts o en acabar la festa, per esmorzar. Però ahir, l'estrella de la reposteria de La Pobleta van ser les Galetes Franklin, el primer grup de la nit, que van fer un tribut a l'Aretha Franklin, la "Reina del Soul".
Galetes Franklin
Ballar i recordar vells temps és el que vàrem fer tots amb els Mala Vida, el segon grup de la nit. Tal com podeu llegir a la seva web, fan versions de pop-rock espanyol dels 80 i 90 (Duncan Dhu, La Frontera, Seguridad Social, Nacha Pop, Los Rodríguez, Héroes del Silencio, Hombres G, Los Ronaldos, Loquillo, Sabina, etc.). A mi no em van sonar tant bé com les Galetes Franklin, però van fer ballar a tothom fins quarts de 6 del matí, que és del que es tractava.
Mala Vida
Abans d'acabar, vull felicitar els principals culpables dels concerts d'ahir, en Quim Benavent i la Raquel Bassas, de BeBa33, una empresa de producció d'espectacles, que cada any ens porta bons grups a la Festa Major de La Pobleta, i aquest any també a la de La Pobla de Segur. Estan especialitzats en bandes de tribut, però també porten altres grups de versions. Si formeu part d'alguna comissió de festes o sou responsables de l'organització d'alguna Festa Major, us recomano que us mireu la seva web.
Finalment, us animo a anar a veure els "Smoking Dogs" a la Festa Major de Talarn d'aquesta nit. Aquest grup de versions de La Pobla de Segur són uns tot terreny de la música amb un repertori amplíssim, que aquest estiu ja han tocat en més d'una Festa Major Pallaresa.
Bona Música i Bona Festa!
Per la Mare de Déu d'Agost coincideixen moltes festes majors arreu de Catalunya i els Pallars no en són una excepció. Al Jussà destaquen Figuerola d'Orcau i Senterada. Al Sobirà, Gerri de la sal i Rialp. Enguany, al caure el dia 15 en Divendres, les festes varen començar Dijous. Per tant, hi havia moltes opcions per triar, però de totes elles, la millor per ahir era sens dubte Rialp. Per què? Doncs perquè Rialp no falla mai!
Soc conscient que aquest argument pot semblar una mica pobre, però és la veritat. Rialp és una de les poques festes majors pallareses que sobreviuen a la davallada generalitzada de públic, que afecta gairebé totes les festes majors del Jussà i algunes del Sobirà. La plaça on toquen les orquestres i grups té les dimensions justes, ni massa petita, ni massa gran, de tal manera que gairebé sempre dóna la sensació d'estar plena. Aquest any han muntat 2 escenaris, per tal de fer la transició entre els 2 grups més ràpidament i evitar les esperes, que acostumen a provocar la fugida de públic, sobretot quan fa fred, com ahir.
Per acabar de fer la festa major de Rialp especial, ahir hi vam ser tota la colla de Salàs de Pallars, unes 20 persones, la majoria dels quals ens passem tota la nit saltant, ballant i bevent (A Rialp la barra la porta la comissió de festes i l'alcohol no és de garrafa, malgrat que fan els cubates amb Pepsi i KAS). Aquesta peregrinació massiva de Salasseros només es dóna a Rialp i a La Pobla de Segur, però en el cas de La Pobla, s'explica per la proximitat amb Salàs i pel fet que no coincideix amb cap altra festa major propera. Sigui com sigui, a Rialp sempre hi som tots i això també la fa diferent.
Ara m'adono que he escrit gairebé 30 ratlles i encara no us he parlat de les orquestres, que per mi són l'element fonamental que fa que la gent s'ho passi bé en una festa major. Si els músics són bons, la gent disfruta i ahir hi havia 2 conjunts bons: la Privada i els Sexyphonics. La Privada és una orquestra clàssica de festa major, que ja vam sentir a La Pobla i que va complir perfectament amb l'objectiu de fer ballar a tothom i preparar la gent pel concert del grup de versions Sexyphonics
Vaig sentir els Sexyphonics per primera vegada a la festa major de La Pobleta de Bellvehí l'any passat i em vaig enganxar a un repertori de versions molt diferent del que estem acostumats. D'entrada no toquen cap cançó en Castellà. Això no és ni bo ni dolent, però, posats a escoltar rock internacional, jo m'estimo més la música anglosaxona, que no pas la llatina. I és que tocar temes de "La Oreja", "Fito" i "Amaral" ho fa gairebé tothom, però tocar "Cosmic Girl" de Jamiroquai o "Sing it Back" de Moloko només ells. També van sonar temes de U2, Bon Jovi, AC/DC, Tina Turner, Robbie Williams, Mika, Scissor Sisters, Race Against the Machine, Maroon 5 y Amy Winehouse, entre d'altres.
I tot això ho fan sense teclats, que supleixen perfectament amb l'electrònica i la informàtica musical, de mans d'un DJ. Menció especial pel guitarrista (Miguel Pino), l'autèntic líder de la banda. Un virtuós de la guitarra, que fa el que vol amb l'instrument sense mirar les cordes. Un crack, que vaig conèixer fa uns anys a la Sala BiKiNi de Barcelona, quan col·laborava amb altres grups de versions, com Los Mejores o la Fundación Tony Manero, en els seus inicis. Completen la banda el bateria, el baixista i 2 cantants, que arriben als registres de veu més exigents sense problemes.
Gairebé 2 hores de música en directe, que ens van fer passar el fred i suar de valent. Vam començar ballant davant de la taula de so, on millor se sent i menys gent hi ha, però vàrem acabar saltant davant mateix dels músics, envoltats d'ànimes posseides pel so potent, quasi satànic, de "Killing in The Name Of" de Race Against The Machine: "Now you do what they told ya!". BRUTAL!
Tant de bo els Sexyphonics repeteixin en més festes majors, ja sigui aquest any o l'any que ve. Jo els seguiré allà on vagin, perquè amb ells, la festa està assegurada!
"Avui Obrim!". Aquesta és la frase que més se sent avui entre un bon grapat de joves de La Pobla de Segur. El motiu és l'obertura, o millor dit, reobertura, del Bar Pirineu (Avinguda Verdaguer 13), que ha estat tancat durant un temps per reformes.
Espai 1: Barra i taules a la planta baixa
Espai 2: Menjador al nivell superior
Espai 3: Zona "Chill Out" al nivell inferior
Des d'aquí us animo a passar pel Bar Pirineu i comprovar la feina feta i també desitjo als 2 socis que els vagi molt bé a partir d'ara. De ganes i empenta no els en falten!
Diumenge 3 d'Agost: fa 4 dies que estic de vacances i estic mort de son i de cansament. Estic al Xiringuito, estirat al sol, acompanyat d'amics de Salàs i de La Pobla. Ha estat un cap de setmana llarg, que va començar Dijous a la nit a la Festa Major de Sort i va continuar Divendres i Dissabte a la de Salàs de Pallars.
Dijous era la meva primera nit de vacances al Pallars i el Guillem em va proposar que pugés a Sort a fer una copa, perquè començava la Festa Major. Vaig fer la parada obligada a la Gemma i em vaig emportar les Sisters (Eva i Gemma). Com sol passar en aquests casos, el que havia de ser una copa es va convertir en una nit de Festa Major completa, que va acabar a les 5 del matí.
Divendres començava la Festa Major del meu Poble: Salàs de Pallars. Hi tocaven els "De Noche", uns clàssics de les Festes Majors que mai defrauden. No em vaig perdre el seu inici amb l'habitual "Fool's Overture", de Supertramp ni l'apoteòsic final amb "Jump", de Van Hallen. Dues cançons que jo també toco, de tant en tant.
El més destacable de la nit va ser el ball que ens vàrem marcar la Sònia i jo. No recordo la cançó, però va ser ESPECTACULAR. La Sònia és una esplèndida balladora i ja fa temps que la veig ballar a les Festes Majors, pero mai m'havia animat a ballar amb ella, bàsicament per no fer el ridícul :-) Però Divendres em vaig treure les manies de sobre i m'hi vaig llançar de cap. No se si vaig estar a l'alçada, però m'ho vaig passar de conya i espero que ella també s'ho passés bé.
Dissabte més Festa Major, però abans vaig anar a LA BODA DE L'ANY. I ho dic així, perquè no he anat (ni aniré, que jo sàpiga) a cap altra boda aquest any, i perquè va ser la bomba! Es casaven la Cristina i el Joan. Amb la Cristina ens coneixem des de petits, quan jo corria amunt i avall amb son germà pels carrers de Salàs als estius i ella s'ho mirava des de casa. Ja més grans hem estat companys inseparables de moltíssimes nits de festa, tant a Salàs com a Barcelona i ens uneix una molt bona amistat. El Joan ha estat un magnífic company de tota la colla d'amics de la Cristina i estic segur que serà un marit excel·lent.
La boda civil es va celebrar a l'Era de la casa dels pares de la Cristina a Rivert, a les 12 del migdia i sota un sol de justícia. Després vàrem fer cap a Sort, on ens esperava l'aperitiu sota l'immens avet del jardí de l'Hotel Pessets. Una perfecta combinació de plats clàssics, com el salmó i el pernil, i plats creatius, com els daus de formatge tou dels til·lers o la tapa de trinxat de la Cerdanya, sense oblidar l'arròs amb carreretes i llonganissa confitada, "Pepe Pla", que mai pot faltar al Pessets. Del dinar, només us diré que vàrem menjar milfulles d'aubergines i marisc, copa de crema de ceps amb ravioli d'ànec, vedella amb salses d'oporto i foie gras, i un gelat de maduixa amb vinagre balsàmic de mòdena i fruits vermells. Tot boníssim! I em deixava el pastís de noces, de xocolata. Tot això regat amb vi blanc, negre i el cava pel brindis final, més cafès i xupitos al gust.
A quarts de 6 acabàvem de dinar i començava el repartiment de regals, que va durar ben bé 1 hora, fins que va començar el ball, que havia de servir per pair el dinar i que en el meu cas també va servir per omplir el meu cos amb 5 cubates d'Havana Club amb Cola, que em vaig prendre a "Sant Hilari" amb el nuvi. Us confesso que no tinc per costum fer Sant Hilaris i menys si la beguda porta gas. De fet, ni els meus amics ni jo ens expliquem com al tercer Sant Hilari de cubata no vaig caure a terra marejat (tenint en compte que n'havíem fet 2 de vi blanc i 2 de xampany durant el dinar). L'única explicació és que em vaig passar les 3 hores llargues que va durar el ball dansant sense parar (Rasputin inclòs) i cremant tot l'alcohol que m'anava bevent. Fins i tot vam fer unes partides de ping-pong a la Sala de Jocs. Increible, però cert!
A quarts de 10, en Guillem, en Roger i jo marxàvem de l'hotel. Ens vam perdre el ressopó, però tot no podia ser. La nit tot just començava i teníem una cita amb la Festa Major del nostre poble. Vam arribar amb el temps de just de descansar una mica, passar per la dutxa i sant tornem-hi! A la 1 ja tornàvem a estar al ball, disposats a tot. Dissabte no vaig repetir ball amb la Sònia, perquè no hi va ser, però vàrem estar ballant amb la colla de Salàs i les Sisters fins quarts de 6 del matí.
Després d'aquesta autèntica "marató de festa" amb què he començat les vacances, encara em queda energia per recomanar-vos la Festa Major d'Esterri, que comença Dijous amb un concert dels "Disco Inferno", dels quals ja us n'he parlat en aquest mateix bloc. Una manera immillorable de començar el cap de setmana tot escoltant disco-funky del bo. No us ho perdeu!
I pels qui els agradi la música de Festa Major de tota la vida, tocada com es feia abans per un grup de veterans de La Pobla, us recomano l'actuació d'aquesta nit (Dimarts 5 d'Agost) dels "The Trankil's Boys" a Salàs de Pallars (22h, a la pista), que clouran la Festa Major d'enguany. Ens veiem aquesta nit!
