31 d'Agost, Sant Ramon!

El 31 d'Agost és un dia especial per molta gent, que acaba les vacances d'estiu i torna a la rutina diària: casa, feina, estudis, política, futbol, etc. Quan cau en Diumenge, com avui, hem d'afegir les clàssiques cues a la carretera, per la "Operació Tornada".

Però per mi, el 31 d'Agost és el dia del meu Sant: "Sant Ramon Nonat", patró del les embarassades. Tal i com podeu llegir si seguiu l'enllaç, es diu "Nonat", perquè va néixer quan sa mare ja era morta. Es va dedicar a alliberar cristians captius dels musulmans a Argèlia i va ser empresonat i torturat per predicar la fe Cristiana entre els infidels. Fins i tot li van posar un candau a la boca, per fer-lo callar, el qual només obrien per alimentar-lo. Com podeu veure, qualsevol semblança entre la personalitat de Sant Ramon Nonat i la meva és pura coincidència :-)

Com us podeu imaginar, no he escrit aquest article per explicar-vos la vida i miracles de Sant Ramon Nonat, sinó per felicitar a tots els Ramons que conec (començant per mon pare) i de passada reivindicar el nostre nom, que també ho és de Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona que va constituir la Corona d'Aragó, del filòsof Ramon Llull i del cronista Ramon Muntaner. Tots ells personatges cabdals de la història i la literatura catalanes.

Llegeixo a la web del Idescat que els noms més posats als nadons de Catalunya l'any 2006 són Laia i Marc. Els segueixen Àlex, Pau, Pol i Arnau, pels nois, i Carla, Lucía, Júlia i Maria, pel que fa a les noies. Si consulteu el rànquing detallat de noms masculins, veureu que Ramon no apareix entre els 100 primers noms, entre els quals hi trobem Mohamed (32è), Aaron (49è) i Kevin (69è). Què passa amb aquest nom? Per què els catalans no posen Ramon als seus fills?

Tot i que amb 37 anys, solter sense compromís, cada cop veig més difícil ser pare, alguna vegada m'he plantejat quin nom li posaria al meu fill, si fos nen. Tinc molt clar que jo triaria Ramon, no només per tradició familiar des del meu avi, sinó perquè m'agrada. L'estadística demostra que la majoria de catalans no pensen com jo, i és veritat que en més d'una conversa sobre el tema amb amics, que han estat o seran pares, el nom de Ramon no agrada. Alguns em diuen que és lleig, altres que és antic, o que no està de moda.

Personalment no crec que hi hagi noms macos i lletjos. Un nom és només un nom i punt. Una paraula associada a un objecte, un concepte o una persona. Si una "rosa" es digués "sabata", faria la mateixa bona olor, no? Moltes vegades preferim uns noms a uns altres, perquè ens recorden a algú que ens agrada, que estimem o que hem estimat. Pel que fa als noms antics o noms moderns, em pregunto: Ramon és antic perquè ja no es posa, o ja no es posa perquè és antic?

Sí que hi ha noms curts i noms llargs, i la tendència actual sembla que és posar noms més curts als infants, d'una o dues síl·labes normalment (Marc, Pol, Pau, Laia, Carla, Júlia) amb algunes excepcions, com Martina o Alejandro. Sigui com sigui, cada cop hi ha menys Ramons, per això des d'aquí us animo a recuperar aquest nom, ni que sigui perquè d'aquí uns anys torni a aparèixer a la llista dels 100 primers, i els pugui felicitar cada 31 d'Agost.