Avui us demano que rebobineu. Tireu enrere en el temps fins als anys 80, quan el Barça era un equip mediocre, però a les discoteques sonaven temes com I'm so excited (The pointer sisters, 1982) o Hot stuff (Donna Summer, 1979). Avanceu una mica cap als 90 i escolteu The power of love (Huey Lewis, 1985) o Maniac (Michael Sembello, 1983) i tindreu bona part del repertori del grup Rewind (Rebobinar, en Anglès), un grup de recent creació, liderat per en Marc Guàrdia, de La Pobla de Segur, que abans cantava amb els Smoking Dogs. Continueu rebobinant en el temps i descobrireu Ride like a wind (Christopher Cross, 1979), Easy lover (Phil Collins, 1984) i The head is on (Glenn Frey, 1985), un gran tema que estava inclòs en la Banda Sonora Original de la pel·lícula "Beverly Hills Cop" (Superdetectiu a Hollywood). Tot això i molt més ens van tocar ahir a Palau de Noguera els Rewind durant gairebé 1 hora i mitja.
Rewind és una banda de 7 membres (Bateria, Baix, Guitarra, Teclat, Veu Principal i 2 Coristes) que fa poc més de 3 mesos que toquen junts i francament sonen molt bé i tenen un repertori molt original, diferent a tot el que estem acostumats. Difícilment escoltareu versions de les cançons que he citat més amunt, no perquè no siguin conegudes, sinó perquè no són les més versionades. Un exemple: si pensem en la pel·lícula "Flashdance", la primera cançó que ens ve a la memòria és What a Feeling i no pas Maniac, malgrat que quan escoltem "Maniac" sabem que és de "Flashdance". Per mi, "Maniac" li dona 1.000 voltes a "What a Feeling", però ja se sap que per gustos, els colors (el meu és el blau).
Aquest estiu no he escrit cap article al blog sobre Festes Majors per 2 motius: primer perquè no he sortit tant com altres anys i segon perquè el que he sentit no valia gaire la pena, a excepció dels Autoput, que van fer tremolar la plaça de Rialp per tercer any consecutiu. Les retallades també han arribat a les festes majors i cada cop costa més veure bones bandes de versions.
Però sempre hi ha l'excepció que ens confima la regla i aquest estiu els Rewind són el grup revelació, no perquè siguin boníssims, ni perquè portin un superequip de llum i so, sinó per les cançons que toquen i les ganes que hi posen. No vaig poder ser al Kastri, ni al Luz de Gas, ni a Llimiana, però ahir no vaig fallar a Palau de Noguera i he de dir que té molt de mèrit atrevir-se a tocar aquestes cançons i fer-ho tant bé amb només 4 bolos en 3 mesos. També trobo molt original la idea d'incorporar 2 coristes (Sònia i Rosa), que canten dues cançons en solitari ("I'm so excited" i "Hot Stuff") i donen el toc femení a la banda, que és absolutament necessari en la versió de Jamiroquai del tema Bad Girls (Donna Summer, 1979), que tanca el concert.
"Bad Girls" és la cirereta d'un pastís de fa 30 anys, que encara conserva la dolçor del primer dia. Tant de bo el poguem seguir tastant durant molts anys!
