Nadal Blanc al Pallars

Avui m'he llevat tard i quan he aixecat la persiana he vist un cel ben blanc i he pensat: "avui nevarà". Estàvem a 1 grau de temperatura i al cap d'una estona ha començat a nevar. Ara ja fa dues hores que cauen uns flocs de neu grossos i secs, de manera que el paisatge s'està tenyint de blanc, per segona vegada en 1 mes.

M'agrada veure com neva. Em relaxa contemplar com van caient els flocs, poc a poc, però amb constància i m'il·lusiono pensant que podrem fer una bona esquiada tant bon punt el temps millori. A més, no em negareu que un poble de muntanya amb les teulades blanques fa Nadal. I, per desgràcia, el maleit canvi climàtic fa que cada cop nevi menys per aquestes latituds. Per això m'agrada veure nevar a Salàs.

Salàs Blanc

Per Sant Esteve, la tradició gastronòmica catalana ens imposa els canalons per dinar i a casa els fa la mare. Enguany serem 15 persones a taula i més de 60 canalons per menjar, a més dels entrants (salmó fumat, pernil, gambes, foie, remenat de ceps, pop gallec), o sigui que no ens quedarem amb gana. I tot això s'esdevindrà tot contemplant com neva a Salàs i acompanyat de 4 generacions de la meva família, amb un ventall d'edats que va dels 4 als 90 anys. Què més es pot demanar?

El Camí de Sensui

Doncs bé, es poden demanar moltes coses i en aquestes dates el tòpic és demanar "pau a la terra i als homes de bona voluntat", però a mi em sembla una petició massa ambiciosa i utòpica, per tant em limitaré a desitjar-vos unes bones festes i un millor any 2009.

Fins l'any que ve internautes!

Gran Pallars. Gran Castanya!

Després de les abundants nevades del mes passat, la temporada d'esquí prometia ser llarga. Algunes estacions varen obrir parcialment abans del Pont de la Puríssima, però jo vaig preferir fer la primera esquiada a primers de Desembre, com faig normalment. A més, Gran Pallars oferia un 2x1 durant el Pont i, com que l'any passat no vaig poder esquiar ni a Portainé ni a Espot Esquí, el vaig demanar amb la intenció d'esquiar un dia a cada estació, ja que el forfet val per les 2.

Divendres al vespre vaig pujar a Salàs. Em va costar gairebé 3 hores arribar, perquè tots anàvem al mateix lloc i a la mateixa hora. M'esperava una casa buida i gelada. Tant bon punt vaig arribar, vaig sopar ràpid i al llit. L'endemà a les 8 vaig recollir al Guillem i vam fer cap a Portainé. A les 9 ja érem a la cua per treure el forfet. Després d'esperar mitja a 4 graus sota zero van aconseguir fer funcionar els ordinadors i em van donar el forfet per 2 dies. Els que van arribar més tard que nosaltres no van tenir tanta sort i van fer fins a 2 hores de cua.

L'acumulació de gent a les taquilles va fer que esquiéssim pràcticament sols durant més de 3 hores. I es clar, quan veus les pistes buides de gent (mireu la foto) i amb una neu pols com poques vegades trobes al Pirineu, et comences a animar i poc a poc vas apretant més, sentint com l'esquí llisca sobre la catifa blanca, cada cop a més velocitat. Fins que s'esdevé l'imprevist: una pedra de la mida del puny de la ma es creua en el meu camí, just abans d'iniciar un viratge. Sento que l'esquí salta i vaig per terra, amb tanta mala sort que caic sobre el meu braç dret i el mànec del bastó em queda entre una costella i el terra.


El cop va ser molt fort i el primer que vaig pensar és que m'havia trencat el braç. Adéu a la temporada! Llavors em vaig aixecar i vaig provar de moure'l. No semblava que estigués trencat i la costella no em feia gaire mal. Vaig pujar uns 10 metres a buscar l'esquí, que s'havia quedat frenat, me'l vaig calçar i avall, que fa baixada. Les ganes d'esquiar podien més que el dolor, que en calent és menys intens. Vàrem seguir esquiant fins a quarts de quatre de la tarda, per aprofitar al màxim un dia esplèndid.

Quan vaig arribar a Salàs, el dolor a la costella era constant i no podia aixecar el braç per sobre de la clavícula. El Pont de la Puríssima s'havia acabat per mi. Diumenge amb prou feines em vaig aixecar del llit i Dilluns només em vaig llevar per dinar i per tornar a Barcelona. Tot just arribar vaig anar a urgències. Em van fer una radiografia i per sort no tinc res trencat. Així doncs seguiré prenent l'antiinflamatori i intentaré fer tant de repòs com pugui, per tal d'estar a punt per tornar a esquiar durant les vacances de Nadal. Això sí, amb una velocitat menys, que ja no tenim 20 anys!

Ens veiem a la Neu de Lleida!

The VAT rate story

No us deixeu enganyar pel títol d'aquest article. Encara no m'he passat a l'anglès, malgrat que el parlo i l'escric habitualment a la feina. Tampoc he escrit el títol en la llengua universal per esnobisme, sinó perquè la història que us vull explicar té el seu origen al Regne Unit.

El Govern Britànic, amb Gordon Brown al capdavant, va proposar fa dues setmanes abaixar el percentatge de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA en català, VAT en anglès) del 17.5% al 15% amb l'objectiu de reactivar el consum i evitar que l'economia del Regne Unit creixi negativament l'any que ve. Dit i fet, després d'algun estira i arronsa amb altres líders europeus, dimarts passat es va aprovar l'entrada en vigor del nou percentatge, a partir de l'1 de Desembre de 2008 i fins l'1 de Gener del 2010, quan es revertirà al valor anterior al canvi.

No soc un expert en fiscalitat ni en legislació europees, però m'ha sorprès la rapidesa amb que s'ha dut a terme el canvi, tenint en compte l'impacte de la mesura en qualsevol activitat comercial. No només m'ha sorprès sinó que m'ha obligat a treballar 10 hores diàries des de dimecres passat. M'explicaré: treballo en una empresa de comerç electrònic, que té botigues a internet per clients europeus i americans, de roba, sabates, joguines, ordinadors, cosmètics i fins i tot robots netejadors. Concretament, 5 dels nostres clients tenen botigues virtuals al Regne Unit gestionades per la nostra empresa, que evidentment estan afectades pel canvi del percentatge de l'IVA.

Fa exactament una setmana em van comunicar que havia de portar el projecte del canvi d'IVA i que el dia 1 de Desembre totes les nostres botigues al Regne Unit havien d'aplicar el nou percentatge, del 15%. Això ens donava un marge de 3 dies laborables per aplicar un canvi, que, degut a la complexitat del nostre sistema i la quantitat d'interfícies existents amb altres sistemes, no era només canviar un valor en una fòrmula, sinó moltes coses més.

Per exemple, calia recalcular tots els preus i els costos d'enviament de les comandes, tenint en compte que la majoria de clients no volien reflectir la baixada de l'IVA al preu final, sinó que ens van demanar mantenir els preus IVA inclòs, apujant per tant el preu sense IVA, per tal de mantenir preus "agradables a la vista", del tipus 9.99, etc. I la cosa no s'acabava aquí. Com que quan hom compra per internet, la comanda es rep uns dies després de fer la compra, podia passar que un client fes una comanda amb el tipus antic, però rebés la factura un cop l'IVA ja s'havia canviat. Calia doncs revisar aquestes comandes i informar degudament als clients.

En definitiva, que em va (millor dit: ens va) caure un bon "marrón". Afortunadament vaig treballar amb 3 grans professionals (Lourdes, Natxo i Miquel) que van pencar de valent, per tal que no quedés res penjat. També em vaig haver de "discutir" amb algún anglès despistat, que no sabia gaire de què anava el tema, però al final ens n'hem sortit prou bé i el nou IVA ja és una realitat a les nostres botigues.

So, please, stop reading and start buying!
:-)