El millor final?

Fa dies que li dono voltes a aquest post. Concretament des que Pep Guardiola, Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta van comparèixer el passat 27 d'Abril en roda de premsa per anunciar la marxa d'en Pep i que Tito Vilanova seria el nou entrenador del Barça la temporada vinent. Ha passat un mes, i just després que el Barça hagi guanyat el 14è títol de l'era Guardiola de forma brillant m'he decidit a escriure sobre el que, ens agradi o no, és un final de cicle. O millor dit, sobre el cicle de Guardiola com a entrenador del Barça, que ara sí s'ha acabat.

No m'extendré lloant les virtuds i l'excel·lència del Barça que Pep i Tito han forjat al llarg d'aquestes 4 temporades, perquè els números canten: 14 títols de 19 possibles, la qual cosa suposa un 74% d'efectivitat i una mitja de més de 3 títols per temporada (3+4+3+4). 8 finals a partit únic guanyades de 9 jugades. Rècord de punts i de gols del Barça en un campionat de lliga. 3 pilotes d'or seguides per a Leo Messi, que ja és el màxim golejador de la història del Barça amb només 24 anys, i el guanyador del trofeu Pichichi amb el màxim nombre de gols de la història (50). I el més important de tot: l'any 2009 el Barça va guanyar els 6 títols possibles en 1 any natural, l'any perfecte. El Barça de les 5 copes de Kubala havia estat superat pel Barça de les 6 copes de Guardiola. Cap altre club ha assolit mai aquesta fita.

Ara fa 3 anys vaig escriure sobre la brillant temporada del Barça, la primera d'en Pep, en la qual va guanyar Copa, Lliga i Champions ("Avui fa un mes"). Fa 2 anys hi vaig tornar, per opinar sobre la segona temporada del cicle, en la qual se'ns van escapar Copa i Champions, però vam guanyar la Lliga, les Supercopes d'Espanya i d'Europa i el Mundialet de Clubs ("Un equip de futbol va ser el centre del món"). L'any passat no vaig escriure res, malgrat que vaig poder viure en directe la final de Wembley, una experiència increible que no oblidaré mai i el Barça va guanyar 3 títols: Supercopa d'Espanya, Lliga i Champions. Enguany hi torno, però no per parlar dels 4 títols que hem guanyat (Supercopes d'Espanya i d'Europa, Mundialet de Clubs i Copa del Rei), sinó de l'adéu d'en Pep en la temporada que hagués pogut ser perfecta, sinó haguéssim perdut Lliga i Champions.

El Barça 2011-2012 amb les 4 copes

Abans d'entrar a valorar la decisió d'en Pep, m'agradaria opinar sobre per què la temporada 2011-2012 no ha estat perfecta, ja que penso que en la resposta a aquesta pregunta hi ha algunes de les claus que han portat a en Pep a deixar el Barça. Com és possible que el Barça més golejador de la història no guanyi Lliga i Champions? Respecte la Lliga està molt clar: un altre equip ha fet més gols i més punts, per tant és el campió. A la Lliga, especialment fora de casa, el Barça no ha guanyat amb la solvència d'altres temporades i s'ha deixat molts punts (6 empats i 2 derrotes). I quan semblava que la remuntada era possible, vàrem fallar al partit clau. A les semifinals de la Champions, el Barça va ser incapaç de marcar 1 gol a camp contrari, ni d'aguantar un resultat favorable a casa durant 3 minuts, ni de marcar 1 gol en 45 minuts a un equip ultradefenssiu, que per desgràcia del futbol ha acabat sent el campió d'Europa. També podríem parlar de les lesions i de les ajudes arbitrals a l'etern rival, però això semblarien excuses i la realitat és la que és: aquest any no hem excel·lit, per això la temporada ha estat bona, però no perfecta.

La mateixa setmana que s'escapaven els 2 títols més importants, Sandro Rosell anunciava el que molts ja ens pensàvem i en Pep ens explicava que s'havia buidat i necessitava descansar després d'haver estat sotmès a una gran pressió durant 4 anys. Respecto profundament la decisió d'en Pep i l'entenc, però no la comparteixo, ni tampoc crec que fos anunciada en el moment adequat, més encara si des de l'Octubre de l'any passat ja ho tenia pensat, com va dir. Una de les virtuts que sempre he elogiat de Guardiola és la seva capacitat de lideratge i en la meva opinió un líder no abandona quan apareixen els primers símptomes de que alguna cosa falla. Tampoc em sembla correcte anunciar-ho quan encara s'havia de jugar la final de la Copa del Rei, perquè va semblar com si la temporada ja s'hagués acabat i guanyar el 14è títol no fos tant important. I esclar que ho era!

Com que no puc entendre que l'entrenador més brillant de la història del Barça ho deixi el primer any que no guanya cap dels 2 títols més importants (Lliga i Champions), començo a pensar que darrera del "m'he buidat i necessito descansar" hi ha altres motius, que ara potser no convé explicar, però que han pesat més alhora de prendre aquesta decisió. Ras i curt: en Pep no s'entén amb la directiva de Sandro Rosell. Una directiva que s'omple la boca parlant de valors, mentre gairebé elimina la publicitat d'Unicef a la samarreta i la substitueix per la d'una fundació de dubtosa solvència. Una directiva que porta als tribunals a la junta directiva anterior (la que va confiar en Pep Guardiola per aixecar un equip que estava en crisi) per mala gestió econòmica, però és incapaç de trencar relacions amb el Reial Madrid, quan van acusar al Barça de dopatge a través de la Cadena COPE. Una directiva que tampoc va denunciar al Madrid a la UEFA, quan ells van denunciar a la UEFA alguns jugadors del Barça per fer comèdia i proferir insults racistes, amb l'únic objectiu que no juguessin la final de Wembley, després de quedar eliminats a semifinals. Una directiva que ha estat incapaç de denunciar el joc brut que José Mourinho ha estat fent des que va arribar al Madrid i de fer front al "Villarato", que la caverna mediàtica ha alimentat durant 4 anys. En definitiva, una directiva tova, que no li ha donat suport quan més el necessitava i més pressió rebia. Recordem la famosa roda de premsa prèvia al partit d'anada de les semifinals de la Champions de l'any passat al Bernabeu, en la qual Guardiola explota. Això és el que l'ha cremat i per això ha plegat.

I és una llàstima, perquè penso que el model d'equip no està ni molt menys acabat. Potser cal fer alguns retocs, però l'essència segueix sent vàlida i no penso que s'hagi acabat cap cicle esportiu per no guanyar 2 títols. No oblidem que el Barça segueix sent la base de la "Roja", que tant agrada als cavernícoles de la "meseta" (els mateixos que diuen que s'ha acabat un cicle i que l'estil de joc del Barça està en crisi) i que és favorita per guanyar l'Eurocopa, si la meva Alemanya no ho impedeix. Ara bé, quan Pep diu que marxa, és evident que s'ha acabat el seu cicle com a entrenador i ara caldrà veure com respòn l'equip a en Tito Vilanova, que té davant seu el difícil repte de mantenir el nivell del Barça de Guardiola, perquè superar-lo és impossible.

El temps dirà si la decisió va ser encertada. Ara toca mirar endavant i recordar amb orgull aquests 4 anys, que han fet canviar la mentalitat del culé pessimista. Molta sort Tito! Moltes gràcies Pep, i a reveure!