Trencament

Hi ha molts tipus de trencaments, materials, immaterials, de relació i d'amistat. Se'ns pot trencar un objecte o se'ns pot trencar el cor. Podem trencar amb la parella o amb un amic. El trencament a vegades és temporal i d'altres definitiu, però el que per mi defineix millor un trencament és que res torna a ser igual després de produir-se. Es pot reparar un objecte trencat? Depèn de la fragilitat de l'objecte i de la magnitud del trencament, però encara que s'arregli, no queda mai com abans del trencament, perquè una part del material s'ha perdut i no es pot recuperar, ni substituir. Malgrat tot, si un objecte es trenca i no es pot reparar, sovint es pot substituir per un de nou. Quan una relació es trenca, no la pot substituir cap altra, perquè cada relació és única i diferent. I això és el que fa que els trencaments sentimentals siguin molt més difícils de superar.

Què provoca un trencament? Si és material normalment un error mecànic, com quan un objecte ens rellisca de les mans i es trenca en caure a terra. Però si és immaterial acostuma a ser un sentiment. Aleshores, és un error sentir? NO! Però a vegades els sentiments ens fan actuar de manera errònia, provocant el trencament. En alguns casos ens adonem de l'error i intentem arreglar-ho, però normalment reaccionem massa tard, perquè el sentiment ens té segrestats i el trencament és inevitable.

En aquests 41 anys de vida he trencat (i m'han trencat) moltes coses, materials i immaterials. Els infants ploren pels trencaments materials: aquella joguina  preferida, que un dia es trenca i amb la qual no pots tornar a jugar. Els adults en canvi tendim a plorar més pels trencaments immaterials: la parella que deixem o ens deixa, l'amic en el qual deixem de confiar, el cap que deixa de confiar en nosaltres, etc.

Són justos els trencaments? Per mi gairebé mai, perquè quan decideixes trencar o decideixen trencar amb tu, es dóna més importància els aspectes negatius que als positius. El nostre cervell és incapaç de compensar racionalment la major quantitat de coses positives d'una relació, davant d'un fet negatiu, que per causa del fort sentiment de rebuig que genera, passa per sobre de tot. Això em va escriure una persona que va trencar amb mi, fa 10 anys: "se rompió algo. Y solo creo que somos incompatibles en cosas que aquello en lo que somos compatibles no puede bastar". Conclusió: els sentiments positius i negatius no es compensen.

Trencar significa que quelcom s'acaba, però també tornar a començar. A vegades amb el mateix objecte o persona, a vegades amb d'altres. Fa uns dies us comentava que per mi no hi ha res etern i això implica que la vida és plena de trencaments, per tant, de finals i nous començaments, de persones que entren i surten. Sovint em pregunto què és més difícil, trencar o tornar a començar? Suposo que depèn de com s'ho agafi cadascú i de si el seu entorn és favorable al canvi o no. En el meu cas, sempre ha estat més difícil tornar a començar i també ho serà aquesta vegada.