La setmana dels 3 concerts

La saviesa popular deixa per a la setmana dels tres dijous totes aquelles coses que se suposa que mai han de passar, ja que és impossible que es trobin tres dijous en una sola setmana. A mi també em semblava impossible que pogués anar a 3 concerts de música Funk a Barcelona durant la mateixa setmana, però això ha passat.

Aquesta Funkyssima Trinitat va començar dimecres 29 de Juny a la discoteca Luz de Gas de Barcelona, on els Disco Inferno ens van oferir el seu repertori de versions de música Disco-Funk dels anys 70 i 80. Aquesta banda de 10 músics, 6 dels quals també formen part de la Fundación Tony Manero, fa uns quants anys que posa ritme a les ensopides nits de dimecres a Barcelona. Jo els vaig descobrir el 2008 i els vaig dedicar l'article Avui toca "Good times"? El meu segon post d'aquest blog, que aviat complirà 3 anys.

Escoltar els Disco Inferno és fer un salt de 30 a 40 anys en el temps, quan la música Disco es feia amb instruments de veritat. Així ho feien els CHIC, KC & The Sunshine Band, Earth, Wind & Fire, Kool & The Gang, Bee Gees, The Tramps, Tavares, Jackson Five, etc. Darrerament han incorporat al repertori temes més discotequers com Voulez Vous (ABBA), Daddy Cool (Boney M) o Can't Take My Eyes Off You (Gloria Gaynor) i també algunes cançons molt ensucrades com My First, My Last, My Everything (Barry White) o Love Is In The Air (John Paul Young), que a mi no m'agraden gaire, però reconec que provoquen el deliri del públic.

El segon concert va ser dijous 30 de Juny, a la discoteca BiKiNi de Barcelona, que ha recuperat els concerts de grups de versions dels dijous a la matinada, com fa 10 anys. BiKiNi va ser durant molts anys la meva segona casa, fins que vaig canviar-la pel Luz de Gas, no perquè m'agradés més, sinó perquè el públic que anava a BiKiNi ja no m'agradava. Vaig escriure un article molt crític al respecte (llegiu El Final d'un cicle) en el qual vaig explicar les causes del meu divorci amb la millor discoteca de Barcelona. Aquell article acabava desitjant que tornessin els bons temps a BiKiNi. Espero que aquesta aposta pels grups de versions sigui el primer pas. Al final tot dependrà del públic, però us asseguro que per mi no quedarà.

A BiKiNi vaig veure per primer cop a la Fundación Tony Manero i em vaig començar a introduir en la música Funk. Aleshores, els Manero es vestien amb pantalons de campana apretats i camises estampades amb colls llarguíssims, seguint l'estètica dels 70. Eren gamberros damunt l'escenari, però feien ballar al personal d'allò més. 1o anys més tard, un grup anomenat Se Atormenta Una Vecina fa més o menys el mateix i amb un repertori similar. Vaig escriure un article sobre aquest grup fa 3 anys (llegiu Tempesta de "funk" sobre La Pobla) en ocasió de l'actuació de SAUV a la festa major de La Pobla de Segur. Per tant, dijous va ser el segon dia que escoltava aquest grup i he de dir que un cop més vaig tenir un deja vu, mentre ballava Shake Your Booty (KC & The Sunshine Band), Ladies Night (Kool & The Gang) i Bad Girls (Donna Summer). SAUV tornaran a tocar a BiKiNi els dijous 21 de Juliol, 1 de Setembre i 6 d'Octubre. Jo hi seré!

Després de 2 concerts de matinada en dia laborable, força son acumulada i alguna copa de més, res feia pensar que divendres hi tornaria. De fet, havia planificat pujar a Salàs de Pallars per descansar una mica i gaudir de la 33a festa dels Raiers, que se celebra a La Pobla de Segur i El Pont de Claverol aquest cap de setmana. Fa 2 anys vaig escriure sobre aquesta festa (llegiu Soc fill del Noguera), que combina música, esport, gastronomia i tradició. Una opció molt recomanable per passar un cap de setmana al Pirineu. Només una cosa podia impedir que em desplacés al Pallars com cada primer diumenge de Juliol: Un concert de La Fundación Tony Manero.

Efectivament, ja tenia la bossa feta i el cotxe a punt quan em va contactar el meu cosí Oriol, de Sant Cugat del Vallès, per dir-me que ahir tocava FTM a la Festa Major del seu poble. Feia 2 anys que no escoltava FTM en directe (llegiu Pandilleros: Live in Sanjatan) i ho vaig tenir clar: "Aquesta nit la liem!", li vaig dir al meu cosí. Dit i fet, em vaig posar la meva samarreta commemorativa dels 10 anys de FTM i em vaig plantar a Sant Cugat. Vam sopar i a la 1 vam fer cap al concert.

El bolo va començar amb una selecció de versions, entre les quals destaco I'm Your Boogie Man (KC & The Sunshine Band) que no havia sentit mai versionada per FTM. Després van continuar amb els temes més coneguts dels discs Looking For La Fiesta, Sweet Movimiento i CLIC, alternats amb algunes versions inèdites per mi com Working Day & Night (Michael Jackson) i Spank (Jimmy Bo Horne). M'agrada que combinin temes propis amb versions dels clàssics del Funk. És un tribut als pares d'aquesta música, que fa ballar absolutament a tothom. Ahir hi havia gent de menys de 20 anys davant mateix de l'escenari saltant com bojos, però també de 40 (saltant menys) i més grans (asseguts a les grades). 3 generacions unides pel Funk. I com que de Funk estem parlant, el concert va acabar amb una versió de We Want The Funk (George Clinton), que vaig gravar amb el meu mòbil i que podeu veure a secció Videos destacats. Va ser la millor manera de posar fi a 2 hores de bona música i d'acomiadar l'Ernest "Wilson" Santamaria, el percussionista de FTM i de Disco Inferno, que deixa FTM després de 15 anys. Moltes gràcies i bona sort Ernest!

He llegit al blog de FTM que estan preparant un nou disc, que podria sortir a l'Octubre. Serà el 7è, i segur que serà la bomba!

Que el Funk sigui amb vosaltres!