Abans d’explicar-vos què significa aquesta enigmàtica pregunta per mi, i de respondre-la, us he de dir que l’Albert és un d’aquests amics que coneixes a través d’un amic del teu cercle habitual d’amistats (escola, universitat, feina, etc.), però que acabes veient més que a qui te’l va presentar. És curiós, perquè tenim caràcters i maneres de pensar molt diferents, però hi ha una cosa que ens uneix: el “funk”.
I què és el “funk” o la música “funky"? Si busqueu a la Wikipedia hi trobareu aquesta definició: “El funk és un estil musical que sorgí als Estats Units durant els anys 70 com a resultat de l'evolució d'alguns elements del soul i del jazz (…) El funk es pot reconèixer amb facilitat pel seu ritme sincopat, les línies del baix molt marcades, una percussió molt destacada i un èmfasi quasi sexual en la interpretació vocal”. Crec que és una bona definició, però si realment voleu saber què és la música “funky”, heu d’escoltar “Good Times”, del grup CHIC:
CHIC - GOOD TIMES
Musicalment no és una cançó molt treballada. De fet és força senzilla i repetitiva, i la lletra no diu res especial, però quan la sento se me’n van els peus, igual que amb altres cançons d’aquest grup (“Le freak”, “Everybody dance”, “I want your love”, “He is the greatest dancer”, etc.), del qual ja només queda el guitarrista en actiu. I és que l’únic objectiu de la música “funky” és fer ballar al personal i res més, tal com es veu en el video (no us perdeu el paio amb les malles fucsia :-)
Doncs bé, quan l’Albert em pregunta “Avui toca Good Times?” això vol dir que aquesta nit anirem a la discoteca Luz de Gas de Barcelona. Suposo que us preguntareu què foten 2 tios de 37 tacos a Luz de Gas un dimecres a la nit. La resposta és ben senzilla: escoltar el grup “Disco Inferno”, que versiona temes “funky” dels 70, entre ells la mítica “Good Times”, i no parar de ballar. Durant l’hora justa que dura el concert, el temps s’atura i els problemes quotidians desapareixen entre la música i les copes. És aquest petit moment de desconnexió total, en el qual es podria dir que somio despert i m’imagino com seria la meva vida si, enlloc d’estar ballant entre el públic, estigués tocant amb els músics. Seria més feliç? (potser sí) Podria pagar la hipoteca? (potser no). I em torno a dir que d’aquest any no passa que recupero les classes de piano, com els qui es proposen deixar de fumar cada 1er de Gener.
Quan s’acaba el concert, els 10 membres de la banda (8 músics i 2 cantants) s’agafen tots i saluden plegats a un públic normalment reduït, però rendit a la magia de la música en viu. Llavors comença la sessió de Discoteca. S’acaba la ficció i torna la realitat: “Són les 2 de la matinada. M’he fotut 3 cubates i demà he d’anar a treballar”.
1 comentari:
Perdona la meva ignorancia musical, entre altres és clar, pero ara se a que et referies dissabte a la nit, quant entre copa i copa m'insities que anés al Manel (el dj resident de La Gemma) a demanar CHIC.
També m'agrada el funky, i quant el Manel torni de Colombia, la primera canço que li demanaré serà aquesta, a veure si ballem.
Publica un comentari a l'entrada