Sóc fill del Noguera...

Així comença la "Cancó del Raier", el poema que Jacint Verdaguer va dedicar a aquests homes que es jugaven la vida per baixar la fusta pels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre, desde la Vall d'Aran fins a Amposta, passant per La Pobla de Segur, Tremp, Balaguer, Lleida i Tortosa. Quan arribaven al seu destí venien la fusta i tornaven a casa a peu (espardenyant) o en ruc. Aquest vell ofici, ja documentat el segle XVIII, es va perdre a principis del XX, quan el transport de fusta per carretera i les preses que es van anar construint al llarg d'aquests 3 rius van fer inviable el transport fluvial de la fusta.

Els Raiers a punt de sortir del Vernedot

A La Pobla de Segur van veure néixer (i també morir) molts Raiers i n'estan orgullosos d'aquest passat. Per això desde fa 31 anys rememoren l'ofici baixant un tram del riu Noguera Pallaresa, vestits com fa 150 anys i conduint els rais a força de braços en la Diada dels Raiers, festa declarada "festa tradicional d'interès nacional". Com podeu veure a les fotos i videos que acompayen aquest escrit, els rais són les balses fetes amb troncs de fusta lligats amb escorça de bedoll (les redortes). Cada balsa té 3 rais, que es governen amb dues pales de fusta situades als rais anterior i posterior.

Els Raiers baixant pel riu Noguera Pallaresa

Gràcies a l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, el que va començar amb una baixada de Raiers un dia a l'any, s'ha convertit en una festa que dura 4 dies, en la qual es celebren nombroses activitats culturals (teatre, dansa, poesia, música tradicional, blues i rock), esportives (espardenyada i cursa de rucs) i gastronòmiques (girellada, sopar a la fresca i dinar popular). Com podeu veure, n'hi ha per triar i remenar i és gairebé impossible assistir a totes, però jo ho vaig intentar.

Divendres vaig anar al concert dels poblatans "3 Kantan, 2 Skupen", amb el Manel del Prudens al capdavant, un autèntic "showman" al més pur estil Javier Gurruchaga. Només fa 1 any que toquen, però cada cop sonen més conjuntats i està clar que ells disfruten tocant i fent ballar a la gent amb el seu rock dur i les seves lletres transgressores, com "Salve Picoleto", un record a la odiada "Guardia Civil de Tráfico", que ha estat substituida pels encara més odiats "Mossos d'Esquadra". Després va tocar un altre grup de versions que es diu "Flying Circus". Força bons, malgrat que pel meu gust hi havia massa ska en el seu repertori.

Dissabte va ser un dia carregat de bona música i d'emocions. Al migdia tocaven els On Time (blues) liderats per l'espectacular guitarrista Agustí Mas i la cantant Marian Barahona, que jo tinc el gust de conèixer, perquè també canta amb els "Disco Inferno" cada Dimecres a la sala Luz de Gas de Barcelona. Va ser una sorpresa trobar-me la Marian a La Pobla, perquè ni jo sabia que ella cantava en aquest grup, ni ella que jo soc mig Pallarès. Em va dir que li havia encantat el Pallars i ens vam despedir amb un "Fins Dimecres". A mitja tarda vaig assitir a la presentació del llibre "Al batec de la terra", de la Salassera Maria Dolors Millat. Un recull de poemes ambientats al Pallars, on l'ofici de raier també hi apareix. L'acte va consistir en una lectura de poemes, entre els quals s'intercalaven peces musicals tocades per un combo de 4 músics, i l'exposició de les fotografies del German Esteban Millat, que il·lustren un llibre molt recomanable. I per acabar de passar la tarda vaig sentir el concert del conegut grup de música tradicional del Pirineu "El Pont d'Arcalís".

I per si no n'hi havia prou, a la nit, després del sopar dels Raiers, que enguany va aplegar més de 600 persones, més música: Orquestra Quartz (música de Festa Major) i Grup Virus (versions de Rock). Aquests darrers tocaven molt bé i feien participar el públic, fent pujar a l'escenari voluntaris i voluntàries a cantar algunes cançons. Normalment, quan algú no professional canta en directe el resultat és bastant desastrós, però entre totes les que van pujar, va destacar una mossa de La Pobla, que va deixar el cantant al·lucinat quan va cantar i ballar "Miami Beach" dels Lax'n'Busto. Em consta que a casa practica amb el Singstar, però estareu d'acord amb mi que no és el mateix. Us asseguro que ho va fer molt bé. Qui sap, potser ha nascut una estrella!

I arribem a Diumenge. Malgrat haver dormit només 4 hores em vaig plantar primer a la Font de l'Us i després al Vernedot a veure la baixada dels Raiers. Van sortir 4 rais de la presa de Llania, però només en van arribar 3 sencers al Pont de Claverol, perquè un es va trencar en quedar-se encallat en un ràpid. Sortosament ningú va prendre mal i la Diada va ser tot un èxit de públic, com és habitual. Vermut a la Gemma i a dormir. Cap a les 6 de la tarda vaig tornar a les carpes, on estaven tocant els Trankil's Boys, un grup de veterans de La Pobla que toquen les cançons de Festa Major que ballaven els nostres avis. Quan van acabar, el DJ Dalmau va seguir la festa punxant salsa, mentre els Raiers i les Raieres paien el dinar ballant i feien passar la calor ruixant-se amb aigua els uns als altres. A mi també em van remullar, però ja em va anar bé per refrescar-me i disminuir així els efectes de la ressaca.

I això és tot el que jo he viscut durant aquest llarg cap de setmana. Segur que em deixo de comentar coses interessants, però encara no tinc el do de l'omnipresència. Per acabar, només em resta fel·licitar a tots els que han fet possible la XXXI Diada dels Raiers i molt especialment a l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, de la qual ja en soc soci. Per l'any que ve m'he fet el propòsit de col·laborar en la preparació de les activitats de la festa, per tal de sentir-me una mica més fill (adoptiu) del Noguera, aquest riu que dóna vida a les comarques del Pallars Jussà i Sobirà, pel qual hi podeu veure baixar els Raiers de La Pobla de Segur el primer Diumenge de Juliol.

Video dels Raiers de La Pobla de Segur

Fins l'any que ve Raiers!