Així començava el discurs radiat del General Franco el 17 de Juliol del 1936 que cridava l'exèrcit espanyol a aixecar-se en contra del Govern de la Segona República, proclamada 5 anys abans (llegiu Tal dia com avui). El dia següent, els militars lleials a Franco es revoltaven contra l'ordre constitucional a tot el territori. És el que es va anomenar durant 40 anys el Glorioso Alzamiento Nacional, del qual avui es compleixen 75 anys.
El cop d'estat va fracassar a les ciutats més importants, i Espanya va quedar ràpidament dividida en 2 bàndols. Començava així la Guerra Civil Espanyola. El que havia de durar 3 dies, es va allargar durant gairebé 3 anys, fins l'1 d'Abril de 1939, quan les tropes franquistes completaven l'ocupació de tot el territori. Mig milió de persones d'un i altre bàndol van morir i més de 400.000 es van exilar per por a les represàlies dels vencedors. Es calcula que la meitat no van tornar a Espanya.
Franco es va oblidar ràpidament del que proclamava en el discurs que he citat al principi:
Justicia, igualdad ante las leyes, ofrecemos. Paz y amor entre los españoles; libertad y fraternidad, exenta de libertinajes y tiranías. Trabajo para todos, justicia social, llevada a cabo sin encono ni violencia y una equitativa y progresiva distribución de riqueza.
I va instaurar una dictadura totalitària, feixista i repressora, que va durar fins a la seva mort natural, el 20 de Novembre de 1975. Dos anys més tard, el 1977 es celebraven les primeres eleccions generals des del 1936. Durant 40 anys la democràcia es va aturar a Espanya, amb el consentiment i el suport de la primera potència mundial, que va alliberar Europa del feixisme, però va preferir una Espanya feixista sotmesa a una possible república socialista al sud del teló d'acer. Europa també va quedar dividida en 2 blocs el 1945 i a nosaltres ens va tocar la zona de la "llibertat", enfront de la "igualtat".
La realitat és que ni una cosa ni l'altra. Només la "fraternitat" va romandre, aconseguida per la força de les armes, o Por la Gracia de Diós, tal com deien les monedes espanyoles anteriors a l'euro i ens recorda la creu cristiana de 150 metres d'alçada sota la qual "reposen" les restes mortals del salvador d'Espanya, al Valle de Los Caídos:
Els que em coneixeu sabeu que no em sento Espanyol ni Cristià, malgrat que això és el que posa al meu Document Nacional d'Identitat i a la meva Fe de Baptisme. Contemplar com aquest monument funerari feixista, únic al món, segueix dempeus després de 33 anys de Monarquía Parlamentària, reforça el meu rebuig a Espanya i a l'Església Catòlica i m'avergonyeix de ser Espanyol i Cristià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada