Tal dia com avui...

Catalans: Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica [...] Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Aquestes són les paraules de Francesc Macià, pronunciades des del balcó del Palau de la Generalitat el 14 d'Abril de 1931. Han passat 80 anys des que l'avi va proclamar la República Catalana, just després que els partits republicans guanyessin clarament les eleccions municipals espanyoles i el Rei Alfons XIII abandonés el país. Al cap de 3 dies, el diari ABC publicava el següent manifest:

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. [...] Soy el rey de todos los españoles, y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fratricida guerra civil. [...] Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real y me aparto de España, reconociéndola así como única señora de sus destinos.

Començava així la Segona República Espanyola, que ràpidament va rebaixar les pretensions de Macià, el qual va haver de renunciar a la República Catalana, a canvi de la restauració de la Generalitat com a institució d'autogovern de Catalunya, que havia estat abolida el 1714 per Felip V. El primer que va fer la Generalitat va ser redactar l'Estatut de Núria, que fou refrendat pel 99% dels Catalans, amb una participació del 75%, el 1932. El primer Estatut de Catalunya propugnava una estructura federal per a Espanya, la creació d'un govern comú per als Països Catalans al si de la Federació Espanyola i el reconeixement de la llengua catalana com a única oficial a Catalunya. Posteriorment l'Estatut de Núria va ser retallat a les Corts Espanyoles i Catalunya va quedar definida com a regió autònoma i biligüe dins l'Estat Espanyol.

Després de 80 anys, una guerra civil, una dictadura de gairebe 40 anys i 2 estatuts més retallats constitucionalment, Catalunya continua sent una regió autònoma dins d'una Espanya, que ja no és republicana ni federal i que no la reconeix com a nació, malgrat que accepta que se l'anomeni nacionalitat. L'Estat Català integrat en la Federació Ibèrica que proclamava Macià, interpretant el sentiment del poble que havia votat massívament el seu partit (ERC va obtenir el 70% dels regidors de Catalunya) és avui una utopia. Aleshores, quin és avui el sentiment majoritari del poble Català?

Si ens atenem als resultats electorals de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, hem de concloure que a la majoria dels qui opten per expressar el seu desig mitjançant el vot, ja els està bé la situació actual, malgrat que voldrien més autonomia financera. Però també hi ha molta gent que no es considera representada pels partits polítics de Catalunya i s'absté (un 41% dels electors). Per altra banda aviat farà 1 any que es van aplegar més d'un milió de persones en una manifestació sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim i un percentatge significatiu de la població ha votat SI en les consultes sobre la independència organitzades per la societat civil arreu de Catalunya, totalment al marge dels partits polítics i sense cap suport de les administracions. Què volem doncs els catalans?

Ahir mateix el Parlament de Catalunya va tombar la tramitació del projecte de llei de declaració d'independència, que preveia una declaració unilateral en aquesta legislatura, per 49 vots en contra (PSC i PPC: 36%), 14 a favor (ERC, Solidaritat i Laporta: 10%) i 72 abstencions (CiU i Iniciativa: 54%). El President de la Generalitat, Artur Mas i alguns consellers ni tan sols van assitir al debat i només van entrar a l'hora de la votació. Sembla clar doncs que Artur Mas no serà el Macià del segle XXI, almenys en aquesta legislatura. Interpreta correctament Artur Mas el sentiment del poble català?

Només hi ha una manera de saber-ho: anant a votar. Estem a les portes d'unes eleccions municipals, com fa 80 anys. Aleshores el debat polític a Espanya era entre Monarquia o República. Avui, aquest debat està superat i a Catalunya s'ha instal·lat el debat sobre la independència: Autonomia Espanyola o Estat Europeu? Aquesta és la qüestió que els catalans hem de respondre cada cop que se'ns convoqui a les urnes. No faré campanya per una opció o per una altra en aquest article, perquè m'allargaria molt, però si vull acabar recordant les darreres paraules del discurs de Macià: Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!