Jo fa 7 anys que vaig descobrir aquesta banda, que versiona temes de la música disco-funky dels 70s i 80s i ells van complir el seu 10è aniversari de concerts setmanals al Luz de Gas el passat divendres.
 |
| Els Disco Inferno, celebrant els 10 anys al Luz de Gas |
En altres posts he destacat la qualitat musical d'aquesta formació de 10 músics i l'elevada fidelitat que tenen les seves versions als temes originals. Actualment, els grups de versions i tribut estan de moda i, malgrat que hom podria pensar que versionar és copiar, i per tant senzill, jo penso que no ho és. De la mateixa manera que és molt difícil copiar un Van Gogh, també és difícil reproduir segons quins temes musicals. I no em refereixo només a la veu, sinó a la música, o millor dit, a les músiques, perquè dintre d'una cançó sempre hi ha altres melodies i ritmes, que reprodueixen les diferents seccions de l'orquestra: baix, guitarra, teclats, vents i percussió. I els Inferno les toquen totes.
Una de les dificultats de fer versions de temes de música moderna és que, al contrari del que passa amb la música clàssica, no hi ha gairebé partitures amb la transcripció de totes les seccions de la banda. Per aquest motiu, quan un grup vol tocar un tema, el més important és escoltar-lo moltes vegades, identificar els ritmes i les melodies de cada instrument i transcriure-les al llenguatge musical. Això requereix bona oïda i formació musical. Després arriba el moment de conjuntar totes les seccions als assajos i fer que tot soni alhora, però que cada instrument es pugui reconèixer per separat, com al tema original. Aquesta és la clau per versionar bé. És una feina que sovint els qui no són músics no valoren, perquè desconeixen. Però és molta feina, moltes hores practicant individualment i en grup, per a tocar només 1 hora a la setmana davant del públic.
En general els músics només cobren per l'actuació, però no per tota la feina prèvia que han fet. Per aquest motiu sovint toquen en vàries bandes i també es dediquen a l'ensenyament en escoles de música o cant. Aquest és el cas dels Disco Inferno, ja que la majoria dels seus membres toquen en altres formacions com Fundación Tony Manero, Los Fulanos i d'altres, o fan classes a l'Escola de Musica Moderna de Badalona i Mataró, per posar un parell d'exemples. És a dir, són músics professionals, però han de diversificar la seva feina per poder arribar a final de mes. Així és la vida dels músics en un país governat per uns polítics que no aposten per la cultura i en una ciutat que s'omple la boca d'organitzar grans festivals de música, però que té un dèficit d'oferta de música en viu, perquè "no és negoci".
Afortunadament sempre hi ha quin neda contra corrent. És el cas de la Sala Luz de Gas, que ja molts anys que aposta per la música en directe de qualitat. Malgrat que també hi han arribat les retallades, els Inferno encara hi toquen després de 10 anys i això és motiu d'agraïment i de celebració. Per això divendres van fer el bis habitual amb un pastís damunt l'escenari. El pastís era de cartró, però ho vam celebrar igualment. I la celebració va continuar dissabte amb un bolo de gairebé 2 hores a la discoteca Sarau 08911 de Badalona, on varen tocar 32 temes dels 50 que formen el seu repertori, dividits en 7 blocs:
Bloc 1: Manhattan skyline, Blame it on the boogie, We are family, Once you get started.
Bloc 2: That's the way I like it, Good times, Do you think I'm sexy, Thriller, Funky town, Ring my bell, You should be dancing.
Bloc 3: Rock the boat, I wish, Ladies night, Bad girls, Video killed the radio star, Born to be alive, Shake your body down to the ground.
Bloc 4: Last dance, Boogie wonderland, It's raining men.
Bloc 5: Rocky, Copacabana, Sunny, Voulez-vous, Fame.
Bloc 6: Don't leave me this way, Never can say goodbye, Disco inferno.
Bisos: Love is in the air, My first, my last, my everything, Can't take my eyes off you.
 |
| Disco Inferno al Sarau 08911 de Badalona |
Com podeu veure, els blocs són de 4, 7, 7, 3, 5, 3 i 3 cançons. Una característica dels Disco Inferno es que encadenen els temes de cada bloc, de manera que es poden estar fins a 20 minuts seguits tocant sense parar, la qual cosa suposa un esforç important pels músics. A més, per tal de lligar els temes afegeixen arranjaments i finals en cadascun dels blocs, de manera que els qui volen ballar no tenen gairebé cap pausa. L'actuació d'ahir va ser una oportunitat per veure els Inferno en un altre escenari i un públic diferents del Luz de Gas. Al principi se'ns va fer una mica estrany, però Badalona va respondre omplint una sala que programa molta música en directe amb bandes de versions i tributs, com les que porten la productora BeBa33. Gràcies Raquel i Quim per fer-ho possible. Estic segur que repetirem l'experiència.
Quan es va acabar el concert, vaig saludar els músics, alguns dels quals es varen quedar una estona més, compartint copes i ball amb els seus fans i amics. Aquest és un altre fet diferencial dels Inferno: la seva proximitat amb el públic. Gràcies a això, ells no només són la meva banda preferida de versions, sinó que també són els meus amics. Per això quan entro al Luz de Gas els divendres, sempre dic als porters: "Bona nit, vinc a veure els meus amics".
Divendres em comentava un membre del grup que havien fet uns 250 concerts al Luz de Gas, dels quals jo n'hauré vist uns 200. I, malgrat que em sé de memòria el repertori, les lletres i els arranjaments de tots els temes, continuo gaudint d'aquests músics excepcionals, com el primer dia que els vaig veure. Tant de bo el bolo d'ahir al Sarau tingui continuïtat i que segueixin tocant al Luz de Gas molts anys més.
Marian, Cesc, Paco, Juan Carlos, Andreu, Tom, Ivó, David, Ernest i Ramon: FELICITATS!
I fins divendres que ve ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada