Han passat 5 anys des que la Fundación va llançar el disc Pandilleros, del qual també en vaig parlar en aquest bloc. Són molts anys, massa temps durant el qual els disco-addictes hem estat gairebé orfes de concerts dels Manero. Els seguidors que mantenim contacte amb alguns membres de la banda, que també toquen en altres formacions com Disco Inferno, Los Fulanos, Cardova, Chocadelia i Achilifunk sabíem des de fa 2 anys que el disc estava en procés i n'havíem escoltat alguns temes en els concerts que ens van oferir el Juny de 2012. Aleshores vaig escriure que FTM tornava als seus orígens més discotequers, i en certa manera és veritat, perquè "Superficial" és un disc molt ballable. Però a diferència dels seus 2 primers discs d'estudi ("Looking for la fiesta" i "Sweet movimiento"), que tenien una gran influència de la música disco dels 70, "Superficial" és més "ochentero" en el sentit electrònic del terme. Si l'escolteu hi identificareu sintetitzadors, caixes de ritmes i vocoders, que reflecteixen l'evolució que ha fet la banda, tal com ens expliquen Lalo i Miguelito en aquesta entrevista en un programa de ràdio d'en Miqui Puig.
Pels amants de les etiquetes, us diré que Superficial és un disc amb menys disco-funk i més electro-funk. Però si el terme electro-funk no us diu res, escolteu el tema "you're the one for me" de D-Train i entendreu de quin estil us parlo. Per cert, gràcies a la Montse Guich, una bona amiga molt fan de FTM que em va dir el títol d'aquest tema, quan en un concert dels Manero el teclista va tocar-ne un riff de 8 compasos enmig del tema "Can't nobody love me like you do". La meva oïda va detectar el riff del sintetizador, que comença amb les notes C# F# B A G# F# G# F# G# (si ho voleu provar, toqueu les notes anteriors al teclat virtual i reconeixereu el riff), però jo desconeixia el títol i l'autor del tema, i la Montse, que és una autèntica funkypedia, me'ls va xivar.
Tanco el parèntesi musical amb homenatge inclòs i continuo amb la crítica del "Superficial". Com us he explicat, els Manero ja ens havien avançat el Juny del 2012 uns quants temes d'aquest disc, concretament: "Lo haces tan bien", "Despacio", "Tus piernas" i "Delicious". D'aquests 4 temes, finalment "Delicious" no l'han inclòs al disc. El Febrer d'aquest any ens van avançar 3 temes més en un concert de Carnaval memorable al Marula Café: "Inevitable", "No se oye nada" i "Dance with me forever". Però encara faltaven 4 temes per completar els 10 del disc: "Me enciendes", "Chica B", "Alma 808" i "Un domingo más". Els 3 primers els van tocar al concert de la Mercè al Fòrum de Barcelona, el mateix dia que va sortir el disc al mercat, el 23 de Setembre de 2014. Un disc que va sortir en format vinil i MP3, però no en CD. Això em plantejava un dilema: comprar el disc de vinil o descarregar-me els MP3 de la botiga Amazon. Tenint en compte que no tinc giradiscos i que el preu del vinil era una mica més alt que els MP3 vaig pensar que no tenia sentit comprar un disc, però veient l'obra d'art de la coberta i la funda interior del disc, amb unes fotos dels músics al més pur estil de la revista Super Pop i les lletres de totes les cançons, em va entrar la nostàlgia i el vaig anar a comprar a FNAC. A més, el vinil inclou un codi de descàrrega amb el qual et pots baixar els MP3 sense cost addicional.
Per escoltar el vinil vaig recórrer al giradiscos de mon pare, un plat Garrard connectat a un amplificador Vieta de vàlvules amb altaveus KEF. L'equip té més de 40 anys, però sona de puta mare. Feia tants anys que no escoltava un vinil, que ja havia oblidat la gran qualitat de so que dóna aquest format, amb una reproducció de la música i sobretot de la veu, molt més natural que els formats digitals. El punt feble són els sorollets que fa l'agulla quan troba una partícula de pols, però en aquest tipus de música tampoc es nota tant, perquè el bombo a negres ho tapa. Un cop escoltats tots els temes del disc, que ja havia sentit en directe (excepte "Alma 808") vaig pensar que els Manero s'havien re-inventat, però sense perdre l'estil discotequer que sempre els ha caracteritzat. I això us ho explico, perquè quan algú em pregunta "t'agrada més aquest disc que els primers?", em veig obligat a respondre "són diferents", però no com una evasiva o per no dir que els primers m'agradaven més, sinó perquè realment són diferents i no sóc capaç de dir si "Superficial" és millor o m'agrada més o menys que els "Sweet movimiento" i "Looking for la fiesta".
Com en qualsevol disc, hi ha temes que m'agraden més i altres que no tant, però com a resum he de dir que l'electrònica encaixa perfectament en tots els temes del "Superficial", que també incorporen bons arranjaments de vents i teclats de forma molt equilibrada. Bons exemples d'això són els temes "Inevitable", que per mi és el tema més discotequer i va donar lloc a un fantàstic video promocional gravat al Luz de Gas, "Tus piernas" i "No se oye nada", un tema dedicat als vents i composat sobre un riff de baix pentatònic en el qual el trombó, el saxo i la trompeta toquen junts i també fan un solo cadascú. Els vocoders apareixen al tema "Chica B" i "Dance with me forever" i entre tanta música disco FTM ens ha regalat "Alma 808", un tema més tranquil per ballar "agarrao" (cantat per una noia de nom artístic Ikah i veu maquíssima) i "Me enciendes", que sóc incapaç de classificar, però que és dels més potents del disc, amb uns compassos finals plens d'efectes i un riff de vents molt èpic en Mi Menor: E G A B E G A A G F# E.
Abans d'acabar voldria recuperar el fil del començament del post i explicar per què "Superficial" és un bon títol per aquest disc, que defensa la superficialitat enfront de la profunditat. Tal com diu en Miguelito a Balcony TV : "tot el profund és avorrit i el superficial és superdiverit". Només cal llegir els títols d'alguns temes ("Lo haces tan bien", "Me enciendes", "Chica B", "Tus piernas") per intuir que el disc parla molt de noies, però també de sexe, festa, ball i ressaca. En definitiva, de tot el relacionat amb el món de la discoteca, que és superficial per definició i que es resumeix en la tornada del tema "Inevitable":
Es algo sexual. Es algo natural.
Escapa al control.
No hay nada que podamos hacer.
De nada sirve echar a correr.
Amor y baile es algo inevitable.
Acabaré anomenant i agraint la producció d'aquest nou disc als 9 músics de la Fundación Tony Manero: Paquito Sex Machine (veu), Miguelito Superstar (veu), Marc "Beni de Beni" Benaiges (bateria), Deliciosa Smith (baix), Lalo López (guitarra), Paco "Mantecao" Manzanares (teclats), Tom Johnson (trombó), Genís Brown (saxo) i Marçal "Sweet Lips" (trompeta), i recomanant-vos que escolteu i difongueu aquesta obra d'art, que per molt superficial que es digui us quedarà gravada en la part més profunda de la vostra ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada