Cita a cegues

Us heu citat mai amb algú a qui no coneixeu de res i de qui només en sabeu el nom i un telèfon, o un àlies d'un xat? Us han organitzat mai una cita amb un amic o amiga d'un amic o amiga, a qui mai heu vist ni sentit? Si heu contestat afirmativament a alguna de les dues preguntes anteriors, llavors ja sabeu què és una "cita a cegues".

Però malgrat que el títol d'aquest post, no us penso explicar cap de les cites d'aquesta mena que he tingut, perquè la "cita a cegues" de la que tracta aquest post és una mica diferent. D'entrada no és una cita amb una persona, sinó amb dues. Pels malpensats, tampoc estic parlant d'un trio, ni res que se li assembli. Tampoc és una cita amb persones desconegudes, ni organitzada per cap amic o amiga meva. Llavors, per què he titulat el post així? Molt senzill, "cita a cegues" o "cita a ciegas" en castellà és el nom d'un duo de músics (Jonathan Herrero i Enric Gómez) que toquen de tant en tant a Barcelona. Concretament, ahir ho van fer a La Sonora de Gràcia, on hi ha música en directe gairebé tots els dies de la setmana.

Ja fa uns quants anys que en Jonathan (guitarra i veu) i l'Enric (guitarra i baix) van decidir versionar temes d'Stevie Wonder a duo i el nom de "Cita a Ciegas" va sorgir de forma natural, pel fet de ser dos músics que es citen per tocar temes d'un altre músic, que com tots sabeu és cec. Amb el temps, el repertori es va anar ampliant a temes d'altres músics com Marvin Gaye, Michael Jackson, Bill Withers, els Beatles i fins i tot Jamiroquai, però el nom del duo s'ha mantingut igual.

Vaig descobrir aquests dos músics com a integrants de la banda "Se Atormenta Una Vecina" el Juliol del 2008, a la Festa Major de la Pobla de Segur i vaig deixar constància d'aquest descobriment en un dels primers posts d'aquest bloc: Tempesta de "funk" sobre la Pobla. A "Se Atormenta Una Vecina" l'Enric hi tocava el baix i en Jonathan era un dels dos cantants. A banda d'això, l'Enric i el Jonathan toquen en altres formacions: l'Enric el podeu veure al trio The Flat Pack i en Jonathan posa veu i guitarra a la banda A Contra Blues, un grup que participa habitualment en festivals nacionals i internacionals de blues i que ha guanyat diversos premis.

Però tornem als "Cita a Ciegas". Ja us he explicat què fan, però no com ho fan. I com ho fan? Doncs ho fan tant bé que han aconseguit que un amant de les bandes de més de 4 músics amb teclats i vents a dojo, hagi quedat enganxat a aquest duo, que amb només dues guitarres o una guitarra i un baix i una veu revisiten temes cabdals de la música negra, bàsicament del soul i del funk. No em vull extendre en detalls tècnics de com toquen els tres instruments que he esmentat, perquè no sóc un expert en cap dels tres, però us diré que veure i sentir l'Enric tocar la guitarra o el baix és descobrir tot el que es pot fer amb 6 o 5 cordes, i com pot arribar a sonar un instrument com el baix, que cada vegada m'agrada més. Per la seva banda, en Jonathan toca l'instrument més complicat de tots: la veu. Potser us sorprendrà que afirmi que la veu és l'instrument més difícil de tocar i segur que algú opinarà que n'hi ha de més complicats, o que en el fons qualsevol instrument és difícil de tocar, si es vol fer bé. Cantar, cantar, tothom canta. Ara bé, afinar ja és una altra cosa i afinar i que se't senti una altra. Dos pianos de la mateixa marca i model poden sonar igual per la majoria d'oïdes, però no hi ha dues veus iguals, i la d'en Jonathan no et deixa indiferent. Ho podeu comprovar en aquesta col·lecció de videos dels "Cita a Ciegas". No cal afegir res més.

El concert d'ahir va tenir dues parts: en la primera ambdós músics toquen la guitarra i en la segona l'Enric toca el baix. Gairebé 2 hores de música amb una petita pausa per fer una copeta, xerrar una mica i fer alguna petició als músics. Per variar, jo els vaig demanar la versió del tema for once in my life, una cançó de la Motown Records que han versionat diversos cantants, entre ells Stevie Wonder i que jo vaig descobrir en un medley que feien els "Se Atormenta Una Vecina". És un tema que respira optimisme i que l'Stevie canta en Fa Major i després fa un solo d'harmònica mig to més amunt, és a dir, en Fa Sostingut Major, o Sol Bemoll Major, que és el mateix. Si mireu els vídeos que he enllaçat a cadascuna de les dues escales anteriors veureu que aquesta pujada de mig to fa que un pianista passi d'estar una escala, en la qual només toca 1 tecla negra del piano a una altra en la qual les toca totes 5. Per un pianista cec és més fàcil tocar escales amb moltes tecles negres, perquè estan més separades que les blanques. Per això la majoria de temes de l'Stevie Wonder estan composats en tonalitats que tenen molts sostinguts o molts bemolls (és a dir, moltes tecles negres del piano), com per exemple el tema Superstition (fixeu-vos en quines tecles toca). I potser aquest és el motiu pel qual, l'Stevie no toca el piano a "for once in my life". Si un dia me'l trobo en algun concert, li preguntaré ;-)