Funk! Funk! Funk!

Diu la cançó que el 25 de Desembre Fum! Fum! Fum! Doncs el 30 de Maig, l'1 i el 2 de Juny Funk! Funk! Funk! Un any després he reviscut la setmana dels 3 concerts, curiosament amb les mateixes bandes que l'any passat.

Dimecres 30 de Maig vaig anar a veure els Disco Inferno al Luz de Gas. Com gairebé cada dimecres i fins que el meu cos aguanti, o la crisi acabi definitivament amb la música en directe de qualitat a Barcelona, no vaig fallar al meu "exorcisme funky" setmanal. Tal com diu el cantant Paquito Sex Machine, els disco-addictes tenim en aquestes sessions l'oportunitat de redimir-nos dels nostres pecats, i en el meu cas desconnectar durant 1 hora de l'avorrida vida d'un treballador assalariat i connectar amb el que realment m'agrada: la música disco-funky. Els seguidors d'aquest blog ja coneixeu els Disco Inferno, dels quals sempre he destacat la gran qualitat i fidelitat de les versions que fan. Després de 4 anys seguint-los em se el repertori de memòria i disfruto anticipant les entrades dels instruments, com si fos el director de la banda o picant de mans un cop en el segon i quart temps de cada compàs i 2 vegades en el quart temps cada 4 compassos. Ja se que soc un freakie, però m'ho passo d'allò més bé i ells també.

Divendres 1 de Juny, al Marula Cafe van tocar els Se Atormenta Una Vecina, una altra banda de versions de disco-funk que vaig descobrir fa 4 anys a la festa major de la Pobla de Segur i que l'any passat van tocar al Bikini varies vegades entre Juny i Octubre. El repertori de Se Atormenta Una Vecina és similar al dels Disco Inferno. Potser no fan unes versions tant fidels als temes originals i toquen temes més funky-soul que disco-funky (per exemple el "what is hip" de Tower of Power) però la qualitat del que fan és indubtable i a més són molt gamberros i interaccionen molt amb el públic, com quan fan la linia "Soul Train". Algún dia em fotré una perruca afro i m'animaré amb el free-style també :-)

I ahir, a la Salamandra de l'Hospitalet, la Fundación Tony Manero va fer el seu tercer concert de la minigira que estan fent entre Maig i Juny per Barcelona, Manresa, Hospitalet, Mataró i Terrassa. Ja vaig fer la crònica del primer concert, ara fa 2 setmanes al Marula Café (llegiu "Funky de prop") i ahir el repertori va ser el mateix, però si en aquella ocasió vaig destacar la proximitat que s'establia entre els músics i el públic en detriment de l'acústica, ahir el més destacable va ser justament l'acústica. La Salamandra 1 és una sala rectangular i amb el sostre molt alt. La clàssica "capsa de sabates" que sempre dóna bona sonoritat. I quan a una banda excel·lent li sumes un bon equip de so i una bona acústica el resultat és excepcional, com va ser el bolo d'ahir: 20 temes, 5 versions i 15 temes propis, 2 d'ells del nou disc (D-Licious i Tus Piernas), que promet emocions fortes. De les versions vull destacar "The Groove Line" de Heatwave i "Working Day & Night" de Michael Jackson, que en Paco "Mantecao" Manzaneres (teclista) em va dedicar. Gràcies Paco!!! Dels 13 temes propis ja coneguts: 4 del disc "Looking For La Fiesta", 4 del "Sweet Movimiento", 4 del "Clic" i 1 del "Pandilleros". Un repertori molt equilibrat, on no hi van faltar els "United Soul" i "Supersexy Girl", 2 autèntics himnes de la Fundación Tony Manero.

FTM a la Salamandra

I ja que parlem de "Supersexy Girl", vull destacar la presència, no a l'escenari, com ens té acostumats, però si entre el públic, i concretament ballant sense parar al meu costat de la Marian Barahona, cantant dels Disco Inferno, La Vella Dixieland, On Time, etc. Conec a "Lady Marian", (així l'anomena en Francesc, àlias "Paquito Sex Machine") pels concerts de Disco Inferno al Luz de Gas i amb ella, el Francesc i altres membres del grup hem compartit converses, cubates, riures i ballaruques moltes vegades, però mai havíem coincidit els 2 de públic en un concert de FTM i va ser genial. A part de ser una excel·lent cantant de jazz, blues i funk, la Marian és guapa, simpàtica i li encanta ballar, com a mi. En Paquito ens va veure i li va dedicar la canço "Supersexy Girl", com no podia ser d'una altra manera. La Marian va ser una de les moltes amigues que em van acompanyar ahir, entre elles les "Funky Punkies" (Montse, Anna, Vanessa, Silvia, Sandra, Myriam, Anna, etc.), que vaig conèixer a través de la pàgina de FTM del Facebook fa uns mesos i des d'aleshores hem coincidit en uns quants bolos. Amb elles comparteixo la devoció pel disco-funk i per la Fundación. En definitiva, la companyia perfecta per un "Superfreakie Boy" com jo. I no m'oblido de les germanes Laura i Aida i d'una jove promesa del baix, molt més guapa que Deliciosa Smith :-)

Les Funky Punkies i jo

Abans d'acabar voldria parlar de les 2 noves incorporacions a FTM: el trompeta Marçal i el bateria Beni. Seré molt breu: PUTOS CRACKS! Tant de bo estigueu molts anys a FTM i poguem gaudir del vostre talent, tant com vam gaudir amb Dani i Ramon. També m'agradaria que cobríssiu la baixa de l'Ernest amb un nou percussionista, més que res per tornar a ser una banda de 10 músics, perquè una banda de 10 ja fa molt de temps que ho sou.

Ens veiem a Mataró!