Un equip de futbol va ser el centre del món...

I quin és el secret? Es preguntava tothom.

Així comença un dels millors anuncis de cervesa, Catalunya i el Barça que s’han fet mai a la televisió (clickeu al link), del qual jo només en canviaria el temps verbal i diria ÉS enlloc de VA SER.

Perquè el millor Barça de la història segueix sent el centre del món futbolístic i no només pels 7 títols guanyats en les 2 darreres temporades, sinó per com els ha guanyat, per la seva manera d’entendre el futbol com un joc on l’objectiu prioritari és ficar la pilota a la porteria contrària tantes vegades com calgui per guanyar cada partit. I això només s’aconsegueix tenint la pilota més temps que el rival i atacant des del principi fins al final.

L’any passat ja vaig fer un article sobre el Barça d’en Pep Guardiola, un mes just després d’aconseguir el primer triplet (Copa, Lliga i Champions) en una temporada de récords. En aquell article deia que el llistó estava molt alt, perquè l’etern rival començava a fitxar cracks a cop de talonari i a compte de futures requalificacions a la “Villa y Corte”.

Gairebé un any després, podem dir amb orgull que hem superat el llistó de l’any passat, perquè hem fet un altre triplet (Supercopes d’Espanya i d’Europa i Copa del Món de Clubs) i hem guanyat la lliga més disputada de la història amb 99 punts (12 més que l’any passat i récord absolut de puntuació a Europa) amb 31 victòries, 6 empats i només 1 derrota. 98 gols a favor i 24 en contra. Trofeu Pichichi al màxim golejador i bota d’or per Leo Messi amb 34 gols. Trofeu Zamora al porter menys golejat per Víctor Valdés. L’única xifra que no hem superat són els 105 gols de l’any passat, la qual cosa s’explica pel baix rendiment d’Ibra i Henry, que sortosament ha estat compensat per uns Messi, Pedro i Bojan espectaculars.

Però aquest any el Barça també ha perdut 2 títols per no haver marcat un gol més: Primer, el Sevilla ens va eliminar als vuitens de final de la Copa del Rei en un partit de tornada en el qual Palop i els pals van evitar una remuntada a domicili, en una de les millors segones parts que hem fet aquest any. Segon, l’excepcional defensa de l’Inter de Milà i els àrbitres ens van privar d’arribar a la final de la Champions al Bernabéu. Tenia raó Mourinho quan deia que aquest partit s’havia convertit en una obsessió pel Barça i tenia raó Guardiola quan ahir va dir que dissabte vinent havíem de ser a Madrid i que ens en devíen una, però tinc la sensació que si haguéssim arribat a la final somniada, no haguéssim guanyat la 20ª lliga encadenant 5 victòries consecutives, després de punxar al "derbi metropolità" de Cornellà-El Prat, i posar-se el Madrid a només 1 punt.

Al final 4 de 6 possibles. Podem demanar més? Doncs sí, podem demanar que segueixin jugant com ho han fet fins ara i que guanyin més Lligues, Copes, Champions, etc. Sabem que repetir els 2 triplets en 2 temporades consecutives és gairebé impossible, però tampoc cal que ho guanyin tot de cop. A mi em faria molta il·lusió superar les 4 lligues seguides d’en Cruijff o guanyar la 4ª Champions a l’escenari on ens vàrem coronar reis d’Europa per primer cop amb un jove Pep Guardiola, jugant amb el número 4. Per aconseguir aquests objectius cal fitxar millor que l’any passat i disposar d’una plantilla més àmplia per no patir tant per les lesions en la propera temporada, que ve precedida d’un mundial on participaran molts jugadors del Barça. Esperem que el procés electoral en el qual està immers el club no interfereixi en les decisions que ha de prendre el cos tècnic. Fins ara en Pep ha sabut mantenir els seus homes al marge de la convulsa vida institucional del club i no tenim per què pensar que a partir d’ara no serà així, però mai se sap.

Per acabar vull felicitar a tots els jugadors i tècnics que han fet possible aquests 2 anys excepcionals i ens han fet sentir que
SER DEL BARÇA ÉS EL MILLOR QUE HI HA!