Assumim doncs que perquè un vot sigui útil ha de servir perquè el partit votat obtingui representació al parlament i vegem els resultats dels 10 partits més votats en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, del Novembre de 2010:
Com podeu veure els 3 darrers partits no obtenen diputats, perquè el seu percentatge de vots és inferior al 3%. Vist així, els vots a Plataforma per Catalunya, Reagrupament Independentista i Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco (i a la resta de partits que van quedar per sota del 10è) van ser inútils.
Ara bé, quan es parla de "vot útil" hom es sol referir a una altra cosa. Posem un exemple: Què hagués passat si tots els vots de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Reagrupament (2 partits formats per membres escindits d'Esquerra Republicana de Catalunya) haguessin anat a ERC? Doncs que el partit independentista hagués tret uns 362.000 vots, lluny del seu sostre de 544.000 vots obtinguts el 2003, però proper al Partit Popular, que va obtenir 18 diputats, el millor resultat de la seva història a Catalunya. Podríem dir que els prop de 40.000 vots que va treure Reagrupament no van servir per res, perquè no aquest partit no va obtenir diputats, però li va restar diputats a ERC i SI. A la vista dels resultats i de la ideologia d'aquests 3 partits polítics, podríem dir que el vot útil independentista al 2010 havia de ser per ERC, o bé que el vot de càstig a ERC per haver fet el segon tripartit (la qual cosa va provocar les escissions i la creació de Reagrupament i SI) havia de ser per SI, perquè Reagrupament no va treure cap diputat. Per tant, el vot útil tendeix a concentrar els vots en els partits majoritaris, que milloren els seus resultats, però redueix la pluralitat del Parlament, encara que sovint és una pluralitat fictícia, com en el cas d'aquests 3 partits, que tenen com a objectiu comú la independència de Catalunya.
Feta aquesta introducció numèrica: quin és el "vot útil" per les properes eleccions al Parlament de Catalunya? Depèn. Fins ara l'espai polític de Catalunya estava dividit en 4 zones per dos eixos: el social (Esquerra-Dreta) i el nacional (Catalunya-Espanya). Teníem partits de dreta catalanistes (CiU), d'esquerra catalanistes (ERC, PSC, ICV), de dreta espanyolistes (PP) i d'esquerra espanyolistes (Ciutadans) amb tots els matisos que vulgueu (m'he deixat SI a consciència perquè a part de voler proclamar la independència demà mateix, no he tingut mai clar si són de dretes o d'esquerres). Ara però la situació ha canviat: després de l'11 de Setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició en la qual "constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura". Aquesta proposició va ser presentada pels grups de CiU i ERC i aprovada amb els vots d'aquests 2 grups més ICV, SI, el diputat no adscrit Joan Laporta i Ernest Maragall, que va trencar la disciplina de vot del PSC. En total, un 64% dels diputats del Parlament van manifestar la voluntat de que Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació en la propera legislatura. El PP i Ciutadans hi van votar en contra i el PSC es va abstenir.
Què significa això? Doncs que l'eix Esquerra-Dreta ha passat a un segon pla i ara els partits s'han posicionat en l'eix Catalunya-Espanya. A la banda catalana hi tenim 4 partits: CiU, ERC, ICV i SI. A la banda espanyola 2 o 3 partits: PP, Ciutadans i gran part del PSC, que amb la seva abstenció ha perdut una altra oportunitat per situar-se en l'eix nacional Català, que ara ja no és només patrimoni de CiU i ERC. Els partits catalans que han votat aquesta proposta han entès l'esperit de la gran manifestació de l'11 de Setembre, que en el fons expressava un cop més el descontentament d'una part molt important dels ciutadans de Catalunya amb l'encaix d'aquesta dintre de l'Estat Espanyol i el desig de poder decidir lliurement el seu futur, expressat de forma majoritària a favor de la independència. Estic segur que entre del milió i mig de ciutadans que es varen manifestar hi havia independentistes, federalistes i fins i tot algún autonomista desencantat de totes les edats, condició social i color polític. Jo mateix vaig cridar IN, INDE, INDEPENDÈNCIA, però acceptaria un referèndum on es pogués triar entre 3 opcions (per exemple: autonomía, estat federal o estat propi), perquè això voldria dir que, per primera vegada en 300 anys, es reconeixeria la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur, que no és poc, tenint en compte d'on venim.
Veurem què passarà, però tornant al tema del "vot útil" aquesta vegada ens ho han posat una mica més fàcil: qui estigui d'acord a que es celebri un referèndum d'autodeterminació en els propers 4 anys pot votar a CiU, ERC, ICV o SI. Qui no ho vulgui pot votar al PP, Ciutadans o PSC. Aquestes són les opcions, però si us esperàveu que us digués que el "vot útil" és per un o altre partit, doncs us quedareu amb les ganes, perquè no em pertoca a mi dir-vos a qui heu de votar i ja tindrem 15 dies de campanya electoral per escoltar totes les propostes i veure com es tiren els plats pel cap els uns als altres. De totes maneres sí us diré que aquest cop més que mai, el "vot útil" és anar a votar i fer-ho en l'eix Catalunya-Espanya. Només així sabrem si la composició del nou Parlament reflexa la realitat dels que vam sortir al carrer l'11 de Setembre o una altra realitat, aparentment minoritària, que existeix, però que fins ara només s'ha manifestat quan la "roja" ha guanyat l'Eurocopa o el Mundial.
Per acabar citaré una frase d'en Joan Fuster: "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". Doncs això!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada