12 d'Octubre: res a celebrar?

Aquests dies he pogut llegir alguns cartells pels carrers de Barcelona amb el lema "12 d'Octubre: res a celebrar". Van signats per grups independentistes radicals, que fan una crida a no celebrar la "Fiesta Nacional Española".

Malgrat que formo part del col·lectiu de catalans que no s'emociona quan veu desfilar les tropes d'un exèrcit que té com a objectiu salvaguardar la unitat d'una pàtria que no és la meva, i penso que el 12 d'Octubre de 1492 va significar l'inici de l'espoli de Sudamèrica i d'un dels genocidis més grans de la història, perpetrat pels avantpassats dels que avui desfilen pel "Paseo de la Castellana", jo no seguiré el lema dels independentistes, perquè el 12 d'Octubre sí que tinc una cosa a celebrar.

Efectivament, tal dia com avui, fa 34 anys va venir al món ma germana. La casualitat va fer que nasqués el dia del Pilar a la clínica "Nuestra Señora del Pilar" de Barcelona i assistida per una comadrona que es deia Pilar. Increible, però cert. Abans de preguntar l'opinió dels pares, les infermeres ja tenien clar que la nena s'havia de dir Pilar i van insistir molt perquè ma germana portés el nom de la "Patrona de la Hispanidad". Tot fou debades i els meus pares ja tenien decidit que la nena es diria Mireia.

Hi ha una certa controvèrsia al voltant de l'origen del nom Mireia. Hi ha qui diu que Mireia és una variant de Maria, com Mariona. Altres defensen que ve de l'Occità "Mirèio". Jo m'inclino més per la segona versió, donat que el nom de "Mireille" és força popular a França. Tampoc està clar el significat, que per uns prové del provençal "admirar" i voldria dir "la admirable, la bella" i per altres significaria mirall.

Segur que la Mireia té admiradors i detractors, com tothom, però em consta que a nivell professional és força admirada entre els seus pacients del CAP de La Pobla de Segur i això em causa una gran satisfacció, perquè la Mireia sempre va tenir clar des de molt petita que volia ser metge, una de les professions que jo més admiro i que considero de les més difícils d'exercir i que sovint no té el reconeixement que es mereix.

El 34è aniversari de ma germana ha coincidit també amb l'estada de mon pare a l'Hospital de Bellvitge, on s'està recuperant d'una operació de pròstata, per tant avui no hem fet el tradicional dinar familiar, ni li hem fet bufar les espelmes del pastís d'aniversari a la Mireia, sinó que ens hem passat el dia l'hospital, fent companyia al pare. Tant de bo li donin l'alta aviat i poguem celebrar tots junts l'aniversari de ma germana i la recuperació de mon pare.

Felicitats Mireia! Ànims pare!