Un any més gran

Avui fa 41 anys i 1 setmana que vaig venir al món i 1 any i 7 dies que en vaig complir 40 i els meus amics em van fer 2 festes sorpresa, a Barcelona i Salàs per celebrar-ho, tal com ja vaig escriure en aquest mateix bloc al post fa vint anys que tinc vint anys. Aleshores deia que "per mi no és tant important tenir molts amics durant molts anys, com que els amics que t'acompanyen en cada moment de la vida ho siguin de veritat". Potser si hagués especificat millor què significa tenir un amic de veritat, ara no estaria escrivint aquest post, que justament és el número 41 que publico.

Sigui com sigui, també vaig dir que "en 20 anys han entrat i sortit moltes persones a la meva vida, i segur que d'aquí a 20 anys n'entraran i en sortiran moltes més". Potser ha arribat aquest moment, que alguns surtin i d'altres entrin. No ho se. Ja es veurà amb el temps, però ara mateix tinc sensació de final d'etapa i a la vegada por de començar-ne una altra. No se si a GSI Commerce o a una altra empresa, a Barcelona o a Salàs, a Catalunya o a l'estranger. No ho tinc del tot clar, però alguna cosa s'ha trencat i he de seguir endavant amb les persones que m'aprecien de veritat i amb les que em pugui trobar a partir d'ara.

Un dels regals que els meus amics em van fer fa 1 any és un fantàstic equip de música i dvd que fins avui no he estrenat (sí, ja se que té collons el tema). No tenia clar on posar-lo, si a l'habitació del piano, o al menjador. A l'habitació del piano hi ha massa trastos i al menjador no m'anava bé on endollar-lo i ho vaig deixar per més endavant. Fins avui.

Aquest equip de música s'ha passat 1 any dins la caixa, com jo. Però avui l'he tret de la caixa, l'he muntat (al menjador) i he escoltat 2 discos de Fundación Tony Manero: primer "Pandilleros", però no he pogut passar de la 4a cançó, "Linda Lula", sense posar-me tou. Per tant he decidit passar a l'acció i posar-me el disc "Que no pare el beat!", el directe que FTM van grabar a la Paloma per celebrar els 10 anys de la banda i que jo vaig veure in situ. He repassat un a un tots els temes, cantant tots i cada un dels instruments i preparant el concert del proper divendres 18 al Marula Cafe de Barcelona, que serà brutal, com el darrer que van fer, fa mig any.

Aquesta tarda provaré com sona la música clàssica i el piano a l'equip de música, tot escoltant Mahler i Gershwin. Avui la cadena musical ha sortit de la caixa i jo també, que no de l'armari!