Abans de parlar del concert d'ahir us vull explicar com vaig conèixer els Funk Tumaka, ara fa poc més de 2 mesos. El divendres 18 de Maig vaig començar la meva marató particular de concerts a la sala Marula, on vaig veure el primer dels 5 concerts que la Fundación Tony Manero va fer entre Maig i Juny, en la minigira que ells van anomenar "Retorno a la grandeza". Mentre cantava i ballava se'm va acostar una noia jove i guapa (la qual cosa ja és un fet excepcional en sí mateix) i em va preguntar si tocava la bateria (ja sabeu que tinc el costum d'imitar els músics tocant tots els instruments). Li vaig dir que no, que "lo meu" era el piano. Em va dir que ella tocava el baix en un grup de disco-funk, que li encantava el baix i que ho havia deixat tot per tocar. Aquesta noia és la Marta, la baixista dels Funk Tumaka.
Ens vam intercanviar els noms respectius del Facebook (això del mòbil ja no es porta ara) i vam seguir en contacte. També vam coincidir en el concert dels Se Atormenta Una Vecina al Marula i dels Manero a la Salamandra, on em va presentar al teclista (Sebas) i al guitarrista (César) del grup. També vam coincidir un dimecres al Luz de Gas, en un dels habituals exorcismes funk dels Disco Inferno. En aquests concerts vaig poder veure que la Marta és una persona amb una energia bestial (pròpia de la gent de la seva edat), que està enamorada de la música, del funk i del baix. Mentre ballava al Marula demanava a crits que li donessin un baix per tocar. A mi em passa quelcom similar amb el piano, però amb uns quants anys més i més lligams per trencar. Posteriorment hem tingut llargues converses sobre música i em continua sorprenent que, malgrat la diferència d'edat tinguem tantes coses en comú.
 |
| La Marta tocant el baix amb els Funk Tumaka al Underground |
I va arribar el moment de veure els Funk Tumaka en directe. Això va passar per primera vegada dissabte 16 de Juny al bar "El Coleccionista" de Gràcia. No va ser un bolo gaire brillant, perquè el local és molt petit i no portaven amplificadors grans, ni tenien monitors, la qual cosa complica la coordinació de tot el grup, però el repertori disco-funk-dance em va agradar des del primer moment. El següent divendres van fer un altre concert al bar "3 Gardenias" i vaig repetir. La cosa va anar millor, però el bolo va ser una mica accidentat, perquè un borratxo va caure sobre els teclats d'en Sebas i gairebé hi ha una desgràcia. A més, van encendre unes bengales que van omplir el local de fum, fent l'ambient irrespirable. A aquest concert hi va anar la Kena Toledo, una cantant que coordina les Jam Sessions de funk dels dimecres al Marula i substitueix a la Marian Barahona, quan ella no pot actuar amb els Disco Inferno. Recordo que li vaig preguntar a la Kena què opinava de com tocava la Marta i em va respondre: EXCEPCIONAL. També recordo el solo de baix amb slap que es va marcar, que em va deixar KO, com si m'haugués begut 8 cubates en una sola nit. I no m'oblido del "momento pandereta" que un servidor va tenir, demostrant al públic que aquest instrument el domino bastant.
Després d'aquest concert, el grup va sofrir una crisi i 3 membres van marxar. Es van quedar només el Sebas, el César i la Marta. Depressa i corrents van haver de buscar un bateria (Mikele) i 2 cantants (Sandra i Suan), perquè tenien 2 bolos compromesos a finals de Juliol i a l'Agost (el dia 15, a les festes de Gràcia, carrer Joan Blanques de baix) i ja se sap que en música hi ha una màxima: "the show must go on". I així va ser, ahir van tornar a tocar a la sala Underground de Barcelona, on van compartir concert amb els Funk'on Crest. Va ser BRUTAL! I ho escric en majúscules, perquè malgrat no tractar-se de músics professionals, els va sortir un bolo rodó i van fer ballar al públic d'allò més. I això és el més important que ha de fer una banda de funk: fer que la gent balli, balli i balli sense parar. Ells ho van aconseguir. I a més, van demostrar tenir molt de "feeling" amb el públic, la qual cosa és una de les claus de l'èxit de qualsevol grup de música. He vist molts grups de versions de tot tipus de música i nivell professional i us puc assegurar que no tots tenen aquest "feeling", per molt bons músics que siguin, perquè això no s'ensenya a les escoles de música.
 |
| Els Funk Tumaka tocant al Underground |
Però a més de "feeling" els Funk Tumaka tenen un repertori molt bo, que combina el disco-funk més classic de "ladies night", "september", "you got the power" o "good times" amb versions de temes dance com "sing it back", "jealousy", "moves like jagger" i "lady", sense oblidar els 2 medleys de Michael Jackson ("rock with you", "billie jean", "don't stop till you get enough", "thriller") i Jamiroquai ("little l", "cosmic girl", "canned heat", "love foolosophy") que ahir van clavar. Per mi i per les meves amigues devotes del funk, que ahir em van acompanyar, aquests 2 medleys van ser el millor del concert. En primer lloc perquè el nou cantant, Suan, podría presentar-se tranquilament a un concurs d'imitadors de Michael Jackson. I en segon lloc, perquè versionar Jamiroquai amb aquest nivell de fidelitat en els teclats, guitarra i baix no és trivial. Us deixo dos enllaços al soundcloud i un video gravat ahir mateix, perquè ho comproveu vosaltres mateixos:
- Dance Disco Medley: http://soundcloud.com/funk-tumaka/dance-disco-medley
- Jamiroquai Medley: http://soundcloud.com/funk-tumaka/jamiroquaimedley
- Michael Jackson Medley: http://www.youtube.com/watch?v=-1xLAUR2aRQ
Que així sigui!
