divendres, 13 de desembre del 2013

Comença el compte enrere!

El 25 de Setembre de l'any passat Artur Mas convocava eleccions anticipades pel 25 de Novembre. Això passava després de la manifestació de l'11 de Setembre a Barcelona, en la qual 1,5 milions de persones van sortir al carrer per demanar la independència de Catalunya i de la negativa de Mariano Rajoy a la petició d'un nou Model de Finançament per Catalunya, en la línia del Concert Autonòmic. Just després de les Eleccions Autonòmiques del 25 de Novembre els partits polítics catalans es podien dividir en 3 grups: Unionistes, (PP i C's: 28 diputats), Independentistes (CiU, ERC i CUP: 74 diputats) i Federalistes (PSC i ICV: 33 diputats). Des d'aleshores, els partidaris de celebrar una consulta per decidir el futur polític de Catalunya han explicat quin model d'estat volen i com arribar-hi. Hi ha hagut declaracions de tota mena i nombroses diferències internes en alguns partits (CiU, PSC i ICV), però al final tots s'han acabat posicionant en 2 fronts: els que volen preguntar al poble de Catalunya, perquè consideren que aquest s'ha manifestat a favor de canviar la situació actual, sobretot després que 2 milions de persones formessin la Via Catalana el passat 11 de Setembre (CiU, ERC, ICV i CUP: 87 diputats) i els que neguen aquesta possibilitat, basant-se en la Constitució Espanyola (Article 1.2), que "se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles" (PSC, PP i C's: 48 diputats).

És a dir, després d'un any, gairebé 2/3 dels diputats del Parlament de Catalunya són favorables a consultar el poble de Catalunya, d'acord amb el programa electoral amb el qual varen concórrer llurs partits a les darreres eleccions. Entenent que un Parlament és on s'expressa la sobirania del poble que l'ha escollit, la majoria parlamentària de Catalunya té el mandat democràtic de consultar el poble de Catalunya i això vol dir acordar una data i una pregunta, i buscar els marcs legals per poder fer la consulta. A l'altre costat, hi ha els partits que consideren que el Parlament de Catalunya no és sobirà, perquè, segons la Constitució (Article 2) "la soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado". Tenim doncs un conflicte de sobirania entre 2 parlaments democràtics, que només es pot resoldre com s'ha fet a Escòcia o com es va fer aquí l'any 1934, però d'entrada havíem de tenir clar què es pregunta i quan volem fer la pregunta.

I això és el que va anunciar ahir el President de la Generalitat envoltat dels representants dels 4 partits polítics, que s'han posat d'acord en quelcom que fins fa pocs dies semblava impossible, perquè es volia una pregunta clara, però que alhora fos inclusiva i tingués una resposta explícita. I el gran problema era que si es feia inclusiva per incloure als Federalistes, hi havia el risc que la resposta no fos prou explícita pels Independentistes, que defensaven preguntar només sobre la independència, com faran a Escòcia l'any que ve. Allà el Partit Nacional Escocès té majoria absoluta, mentre que aquí cap dels partits favorables al dret a decidir te la majoria absoluta i per tant s'han hagut de posar d'acord Federalistes (ICV), Confederals (UDC) i Independentistes (CDC, ERC i CUP).

A Madrid ja es fregaven les mans imaginant un escenari similar al del darrer Estatut d'Autonomia, en el qual la unitat dels partits catalans es va trencar després de les primeres esmenes del PSC-PSOE i del pacte Mas-Zapatero, que va deixar ERC fora del Govern i demanant el vot contrari a l'Estatut en el referèndum, igual que el PP. El "Defensor del Pueblo" i el Tribunal Constitucional van fer la resta i varen deixar l'Estatut en no res. Però aquest cop s'ha imposat el sentit de país per sobre dels interessos o les preferències de cadascún dels 4 partits i finalment tenim data i pregunta. Segurament no és la pregunta que cap dels 4 hauria volgut, i no és la que jo volia, però he de reconèixer que la doble pregunta té 2 aspectes positius: Primer, els qui volem votar per la independència, podem expressar-ho de forma explícita. Segon, els partidaris de que Catalunya sigui un Estat dintre d'Espanya o associat a Espanya també poden expressar llur preferència, la qual cosa deixa al PSC sense arguments per no afegir-se al consens i el condemna a competir amb el PP i C's pel vot unionista en unes properes eleccions. En la banda no tant positiva, penso que el fet que hi hagi 3 respostes possibles (Autonomia, Estat o Estat Independent), podria dividir el vot, de manera que cap de les 3 opcions obtingués el 51% dels sufragis i per tant, no quedés prou clara la voluntat del poble. De totes maneres això és el menys important, perquè la potència de la foto dels líders de la majoria parlamentària amb el President Mas al capdavant eclipsa qualsevol altra consideració i ja ha donat la volta al món, igual com ho va fer la Via Catalana fa 3 mesos.


Abans he dit que Catalunya no és Escòcia. Malauradament Espanya tampoc és el Regne Unit, tot i ser també una unió de Regnes i Comtats. Per això la reacció del President Rajoy ha estat immediata i en la línia habitual: "la consulta no se celebrará". Res de nou. Cap invitació a dialogar, ni cap reconeixement de la realitat: Catalunya se'n va d'Espanya, perquè ja no hi té cabuda i perquè històricament mai n'ha format part voluntàriament, sinó per la força de les armes, o d'una constitució redactada i aprovada sota l'amenaça militar. Les posicions estan clares: el Parlament de Catalunya seguirà tots els passos legals per poder fer la consulta: sol·licitud al Parlament Espanyol perquè transfereixi la competència de convocar una consulta per la via de l'article 150.2 de la Constitució: "El Estado podrá transferir o delegar en las Comunidades Autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación." i, en cas de negativa, aprovació de la Llei Catalana de Consultes, que amb tota probabilitat acabarà al TC. I llavors què?

Aquesta és la primera pregunta clau, que Artur Mas evita respondre. Jo veig dos escenaris possibles: Primer, convocar la consulta desobeïnt el TC. Segon, acatar el que digui el TC i convocar unes Eleccions Autonòmiques en clau plebisicitària, amb l'objectiu de declarar la independència de Catalunya de forma unilateral, si els partidaris d'aquesta opció obtenen majoria absoluta al Parlament. La segona pregunta clau, que el President Rajoy tampoc no ha respost clarament és: com impedirà Espanya que els ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a vot, ja sigui en la consulta o unes eleccions? S'aplicarà l'article 155.1 de la Constitució? "Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.". I si el President Mas no compleix el requeriment del Govern Espanyol, s'aplicarà l'article 8.1? "Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.". Tal i com està redactat fa una mica de por oi? Em pregunto si els ponents catalans de la Constitució (Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura) pensaven que aquests articles s'arribarien a aplicar mai, en un text que també "garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas." (Article 2) i que també diu: "La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección." (Article 3.3). Segur que no. Tampoc deurien pensar la resta dels ponents que a Catalunya s'iniciaria un procés com el que estem vivint des que el TC es va carregar l'últim intent d'encaixar-nos a Espanya, però per si un cas es van cobrir les espatlles per poder-ho evitar amb la força de les armes, 35, 50 o 1000 anys després.

I què n'opinen de tot això a l'estranger? La Unió Europea i els EUA de moment no intervenen, perquè consideren que el conflicte és intern d'Espanya i així serà fins que s'apliqui l'article 8.1, és a dir, fins que l'estat impedeixi per la força una votació democràtica d'una part dels seus ciutadans. Quan això passi, els independentistes tornarem a sortir al carrer amb les estelades i la Comunitat Internacional s'haurà de mullar. Mentrestant, els partidaris de la consulta han de continuar internacionalitzant el procés i esgotar totes les vies legals Catalanes, Espanyoles i Internacionals per poder celebrar la consulta el 9/11/2014, data en que es compliran 25 anys de la caiguda del mur de Berlin i 300 anys i escaig de la caiguda de Barcelona a mans de l'exèrcit Castellà de Felip V.

El compte enrere ha començat. Falten 331 dies.

diumenge, 29 de setembre del 2013

Per tu, Xavi

Fa 4 anys que escric al blog i darrerament no estic gaire actiu, no perquè no tingui coses a dir, sinó perquè no trobo el temps per escriure-les. Durant aquests anys he parlat de moltes coses, bàsicament de música, però mai havia escrit un post dedicat a una persona amb qui ja no podré conversar més. La mort és un tema tabú, del qual no ens agrada parlar-ne, malgrat que és molt present a la nostra vida. Fins que no ens toca de prop acostumem a mirar cap a una altra banda i no pensar-hi gaire. Per aquest motiu avui no escriuré sobre la mort, sinó sobre el Xavi, que va morir el passat 30 d'Agost a l'edat de 42 anys, la mateixa que tinc jo ara.

En Xavi va ser durant un bon grapat d'anys company de classe, primer a l'EGB, a l'Escola Lavínia, i després al BUP i COU, a l'Escola Proa. No recordo exactament en quin curs de l'EGB va arribar a Lavínia, però crec que va ser més aviat cap al final (potser a 6è). I ja se sap, quan arribes a una classe on tothom es coneix des de petit, sempre ets "el nou" i això sovint dificulta la integració. Malgrat tot, jo crec que vaig ser un bon company de classe i, tot i que no vaig formar part del seu cercle més íntim d'amics, tinc un molt bon record d'ell, especialment del darrer any de l'EGB, en el qual el grup es trencava necessàriament, perquè a l'Escola Lavínia no s'hi feia el BUP. Aleshores cadascú havia d'escollir un institut o escola, en funció del barri on vivia o de les preferències dels seus pares, i en Xavi i jo vàrem anar a parar a l'Escola Proa, al barri de Sants, seguint amb el model educatiu d'escola catalana concertada, que tant d'èxit va tenir (i encara té) al nostre país, en una època on la immersió lingüística als instituts públics estava a les beceroles.

Classe de Primer de BUP "A"

En Xavi i jo vàrem estudiar a l'Escola Proa des de primer de BUP fins a COU, però mai no vam anar a la mateixa classe, perquè a Proa hi havia 2 línies i a ell li va tocar el grup "A", mentre que jo vaig anar al "B". Després, ell va triar lletres i jo ciències. Malgrat això, penso que la nostra amistat es va enfortir a Proa, perquè teníem moltes coses en comú, que tot just havíem començat a descobrir a 8è d'EGB: la devoció pels Dire Straits, un sentit de l'humor que ens permetia riure'ns de tot (començant per nosaltres mateixos) o les menjades de coco respecte les noies més guapes de la classe, que no ens feien gaire cas.

Suposo que una de les coses que m'identificaven més amb el Xavi d'aquells primers anys d'adolescència era la seva imatge de l'anti-heroi o no-triomfador i la seva bonhomia. Jo me l'apreciava i penso que aquest sentiment era recíproc. Per això avui he anat al seu homenatge i se m'ha fet un nus a la gola en sentir com en parlaven els seus amics i familiars més íntims, que l'han acompanyat fins al darrer moment, o escoltant un cop més el tema Going Home de la pel·lícula Local Hero amb BSO de Mark Knopfler. Feia anys que no escoltava els Dire Straits, però us asseguro que he cantat una per una totes les notes del solo de guitarra del Tunnel of Love, com si no hagués passat el temps des que vaig comprar el meu primer CD, que justament va ser el "Brothers in Arms".

El primer CD que vaig tenir

Acabat el BUP i el COU en Xavi i jo vàrem fer carreres diferents i vam perdre el contacte durant més de 20 anys, fins que gràcies a aquesta fantàstica xarxa social que molta gent critica i usa incorrectament, però que jo trobo absolutament genial, si se'n fa un bon ús, vam recuperar el contacte. Potser no xerràvem gaire sovint, però a través del Facebook jo sabia d'ell i ell de mi. Així vaig saber que se'n va anar a viure a Dinamarca, que va tenir 2 fills amb la Kristina i que va morir el passat 30 d'Agost, víctima d'aquesta horrible malaltia que tant ens costa anomenar, perquè només sentir-ne el nom se'ns glaça la sang i l'associem directament amb la mort, tot i que gràcies a la investigació i als avenços en medicina cada vegada hi ha més persones que se'n surten. Malauradament per ell i per tots el qui amb major o menor intensitat el vam estimar, no va ser el cas d'en Xavi.

I després del que hem viscut avui al Centre Cívic de la Casa Groga del barri de Sant Genís dels Agudells, on ell va treballar, és evident que érem molts els qui li volíem retre un homenatge, des de la tristor de saber que no el tornarem a tenir físicament amb nosaltres, però també des de l'alegria de pensar que el que hem fet avui és una manera molt bonica de recordar-lo i de retrobar-nos amb amics, coneguts i saludats. Tal i com ha dit son germà Albert, en Xavi no volia que l'oblidéssim. Aquest era el seu desig i en això també coincideixo amb ell i afegeixo que per mi també és important ser recordat com una bona persona. I justament això és el que sempre he pensat d'en Xavi: que era un bon tio.

Acabaré amb una petita història de la primera vegada que vaig veure la signatura del Xavi. Va ser durant la festa de final de curs de 8è d'EGB, a l'Escola Lavínia. Els professors ens van regalar a tots el llibre De mica en mica s'omple la pica, de Jaume Fuster, i de forma espontània els companys ens vam anar escrivint dedicatòries, missatges de comiat i d'ànim els uns als altres a les planes del llibre. No he trobat el llibre a casa, ni recordo les paraules que em va dedicar en Xavi (penseu que en aquell moment no sabíem que ens retrobaríem a l'Escola Proa), però sí recordo perfectament la seva signatura, que tot i tenir només 3 lletres (igual que la meva), és molt original i té una gran personalitat, com ell.


Per això avui deixo que siguis tu Xavi qui signi aquestes paraules, que no m'he atrevit a dir davant de tanta gent, però que quedaran aquí escrites, perquè sàpigues que seguiràs viu en el meu record.

diumenge, 11 d’agost del 2013

Jazz al jardí

Jazz al jardí és una proposta musical que ens fan des de fa 4 anys l'AMUP (Associació MUsical del Pirineu) i l'Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, que consisteix en un concert de jazz als jardins de la Casa Mauri, una torre modernista on ara hi ha l'Ajuntament de La Pobla de Segur. Enguany han portat a Susana Sheiman & Open Gate Quartet, una banda formada per 4 músics (bateria, contrabaix, piano i saxo) i una cantant.

Casa Mauri, a La Pobla de Segur

El concert ha estat fantàstic, combinant blues, swing, bossa-nova i evidentment estàndards de jazz, magistralment interpretats per Susana Sheiman, una cantant nascuda a Madrid, però que resideix a Barcelona desde fa uns quants anys, acompanyada per Caspar St. Charles (bateria), Artur Regada (contrabaix), Xavier Algans (piano) i Toni Solà (saxo). Tots els músics són força coneguts en el món del jazz a Catalunya i avui ho han brodat. Jo he flipat molt amb la cantant, no només per la veu potent que té, sinó per com la modula. La versió que han fet del "bésame mucho" m'ha deixat literalment KO.

Susana Sheiman & Open Gate Quartet

També vull destacar el pianista, que literalment es menjava les tecles, com podeu veure a la foto que he posat més amunt. Artur Regada també ha tingut el seu moment, fent un solo simultani al contrabaix i amb la veu, que ben bé podria haver estat un solo de trompeta. Toni Solà representava la secció de vent i ens ha ofert un repertori de solos molt variat. I tots ells seguint el ritme de Caspar St. Charles a la perfecció. En definitiva, una formació molt recomanable per a qui li agradi el jazz clàssic de Duke Ellington (Take The A Train), però també la bossa-nova d'Antonio Carlos Jobim (Garota d'Ipanema).

Vull acabar fent un reconeixement a la feina que fa l'AMUP per difondre la música a La Pobla de Segur, al Pallars i al Pirineu. Corren temps dolents per a la cultura i ara més que mai cal que els ciutadans ens impliquem per arribar on les administracions no poden, degut a les retallades. En aquest cas l'AMUP i Raiers s'uneixen per fer possible el jazz al jardí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de La Pobla. Gràcies a tots ells, al públic que ha omplert els jardins de la Casa Mauri i naturalment als músics, els autèntics protagonistes de la nit.

L'any que ve, més jazz al jardi!

diumenge, 16 de juny del 2013

El padrí

Ahir es van casar el Javi i la Sofía, a Salàs de Pallars. Jo vaig tenir l'honor i la responsabilitat de ser el padrí de casament, per tant vaig haver d'escriure i llegir el verset per la núvia, que en aquest cas va ser una poesia pels dos. Després del casament molts amics i familiars dels nuvis em van demanar que el tornés a llegir, però no vaig trobar el moment de fer-ho. Per això he decidit publicar-ho al blog. Espero que us agradi tant com els va agradar a ells.

Avui estic molt content
Perquè jo he estat l'escollit
Per parlar de dos amics
Que s'estimen de valent

Han passat moltes coses
Des que ells es van trobar
No ha estat un camí de roses
Però per fi es volen casar

Una tarda calorosa
El Perico li digué:
"Vols ser tu la meva esposa"
I ella un "Sí" li respongué

Per això avui serà un gran dia
Perquè es casa la Sofía
I no es casa amb qualsevol
Sinó amb un de l'Espanyol!

Enemics fins a la mort
Són culers i periquitos
Però aquests dos "tortolitos"
Formen un equip molt fort

Home casat, burro espatllat!
Això diu el refrany
Però jo penso que aquest any
En Javi és molt afortunat

Perquè es casa amb la Sofía
Una noia intel·ligent
Que lluita dia a dia
Pel futur de la seva gent

N'hem passat de tots colors
alegries i alguns plors
Però després de tot plegat
Sempre guanya l'amistat

Abans d'acabar el verset
Us voldria desitjar
Que us torneu a "enamorar"
I que aviat em feu "tiet"

I després de 10 estrofes
Ja m'he guanyat les garrofes
Ha arribat doncs el moment
De celebrar el casament!