És a dir, després d'un any, gairebé 2/3 dels diputats del Parlament de Catalunya són favorables a consultar el poble de Catalunya, d'acord amb el programa electoral amb el qual varen concórrer llurs partits a les darreres eleccions. Entenent que un Parlament és on s'expressa la sobirania del poble que l'ha escollit, la majoria parlamentària de Catalunya té el mandat democràtic de consultar el poble de Catalunya i això vol dir acordar una data i una pregunta, i buscar els marcs legals per poder fer la consulta. A l'altre costat, hi ha els partits que consideren que el Parlament de Catalunya no és sobirà, perquè, segons la Constitució (Article 2) "la soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado". Tenim doncs un conflicte de sobirania entre 2 parlaments democràtics, que només es pot resoldre com s'ha fet a Escòcia o com es va fer aquí l'any 1934, però d'entrada havíem de tenir clar què es pregunta i quan volem fer la pregunta.
I això és el que va anunciar ahir el President de la Generalitat envoltat dels representants dels 4 partits polítics, que s'han posat d'acord en quelcom que fins fa pocs dies semblava impossible, perquè es volia una pregunta clara, però que alhora fos inclusiva i tingués una resposta explícita. I el gran problema era que si es feia inclusiva per incloure als Federalistes, hi havia el risc que la resposta no fos prou explícita pels Independentistes, que defensaven preguntar només sobre la independència, com faran a Escòcia l'any que ve. Allà el Partit Nacional Escocès té majoria absoluta, mentre que aquí cap dels partits favorables al dret a decidir te la majoria absoluta i per tant s'han hagut de posar d'acord Federalistes (ICV), Confederals (UDC) i Independentistes (CDC, ERC i CUP).
A Madrid ja es fregaven les mans imaginant un escenari similar al del darrer Estatut d'Autonomia, en el qual la unitat dels partits catalans es va trencar després de les primeres esmenes del PSC-PSOE i del pacte Mas-Zapatero, que va deixar ERC fora del Govern i demanant el vot contrari a l'Estatut en el referèndum, igual que el PP. El "Defensor del Pueblo" i el Tribunal Constitucional van fer la resta i varen deixar l'Estatut en no res. Però aquest cop s'ha imposat el sentit de país per sobre dels interessos o les preferències de cadascún dels 4 partits i finalment tenim data i pregunta. Segurament no és la pregunta que cap dels 4 hauria volgut, i no és la que jo volia, però he de reconèixer que la doble pregunta té 2 aspectes positius: Primer, els qui volem votar per la independència, podem expressar-ho de forma explícita. Segon, els partidaris de que Catalunya sigui un Estat dintre d'Espanya o associat a Espanya també poden expressar llur preferència, la qual cosa deixa al PSC sense arguments per no afegir-se al consens i el condemna a competir amb el PP i C's pel vot unionista en unes properes eleccions. En la banda no tant positiva, penso que el fet que hi hagi 3 respostes possibles (Autonomia, Estat o Estat Independent), podria dividir el vot, de manera que cap de les 3 opcions obtingués el 51% dels sufragis i per tant, no quedés prou clara la voluntat del poble. De totes maneres això és el menys important, perquè la potència de la foto dels líders de la majoria parlamentària amb el President Mas al capdavant eclipsa qualsevol altra consideració i ja ha donat la volta al món, igual com ho va fer la Via Catalana fa 3 mesos.
Abans he dit que Catalunya no és Escòcia. Malauradament Espanya tampoc és el Regne Unit, tot i ser també una unió de Regnes i Comtats. Per això la reacció del President Rajoy ha estat immediata i en la línia habitual: "la consulta no se celebrará". Res de nou. Cap invitació a dialogar, ni cap reconeixement de la realitat: Catalunya se'n va d'Espanya, perquè ja no hi té cabuda i perquè històricament mai n'ha format part voluntàriament, sinó per la força de les armes, o d'una constitució redactada i aprovada sota l'amenaça militar. Les posicions estan clares: el Parlament de Catalunya seguirà tots els passos legals per poder fer la consulta: sol·licitud al Parlament Espanyol perquè transfereixi la competència de convocar una consulta per la via de l'article 150.2 de la Constitució: "El Estado podrá transferir o delegar en las Comunidades Autónomas, mediante ley orgánica, facultades correspondientes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de transferencia o delegación." i, en cas de negativa, aprovació de la Llei Catalana de Consultes, que amb tota probabilitat acabarà al TC. I llavors què?
Aquesta és la primera pregunta clau, que Artur Mas evita respondre. Jo veig dos escenaris possibles: Primer, convocar la consulta desobeïnt el TC. Segon, acatar el que digui el TC i convocar unes Eleccions Autonòmiques en clau plebisicitària, amb l'objectiu de declarar la independència de Catalunya de forma unilateral, si els partidaris d'aquesta opció obtenen majoria absoluta al Parlament. La segona pregunta clau, que el President Rajoy tampoc no ha respost clarament és: com impedirà Espanya que els ciutadans de Catalunya exerceixin el seu dret a vot, ja sigui en la consulta o unes eleccions? S'aplicarà l'article 155.1 de la Constitució? "Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.". I si el President Mas no compleix el requeriment del Govern Espanyol, s'aplicarà l'article 8.1? "Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.". Tal i com està redactat fa una mica de por oi? Em pregunto si els ponents catalans de la Constitució (Miquel Roca Junyent i Jordi Solé Tura) pensaven que aquests articles s'arribarien a aplicar mai, en un text que també "garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas." (Article 2) i que també diu: "La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección." (Article 3.3). Segur que no. Tampoc deurien pensar la resta dels ponents que a Catalunya s'iniciaria un procés com el que estem vivint des que el TC es va carregar l'últim intent d'encaixar-nos a Espanya, però per si un cas es van cobrir les espatlles per poder-ho evitar amb la força de les armes, 35, 50 o 1000 anys després.
I què n'opinen de tot això a l'estranger? La Unió Europea i els EUA de moment no intervenen, perquè consideren que el conflicte és intern d'Espanya i així serà fins que s'apliqui l'article 8.1, és a dir, fins que l'estat impedeixi per la força una votació democràtica d'una part dels seus ciutadans. Quan això passi, els independentistes tornarem a sortir al carrer amb les estelades i la Comunitat Internacional s'haurà de mullar. Mentrestant, els partidaris de la consulta han de continuar internacionalitzant el procés i esgotar totes les vies legals Catalanes, Espanyoles i Internacionals per poder celebrar la consulta el 9/11/2014, data en que es compliran 25 anys de la caiguda del mur de Berlin i 300 anys i escaig de la caiguda de Barcelona a mans de l'exèrcit Castellà de Felip V.
El compte enrere ha començat. Falten 331 dies.
