Setembre és un mes de canvi. L’estiu ens deixa i la tardor treu el cap, tímidament alguns anys, o amb força com aquest 2008. El dia s’escurça i poc a poc el fred substitueix la calor i la pluja ens visita amb més regularitat. Quan anava a escola, Setembre era el mes del retrobament amb els companys i mestres després de gairebé 3 mesos de vacances. A la Universitat, Setembre volia dir exàmens, la segona oportunitat per superar les assignatures que no havia aprovat al Febrer o al Juny. Per un o altre motiu, Setembre no és un mes massa estimat per molts de nosaltres, que encara tenim molt present les imatges i els records de les vacances d’estiu i en general ens costa tornar a la rutina diària, ja sigui per estudiar o treballar.Potser per fer més fácil l’anomenada "rentré", a Barcelona el Setembre ens regala 2 dies festius, que normalment es converteixen en més, quan el calendari permet agafar pont, per tal d’allargar el cap de setmana anterior o posterior al dia festiu. Estic parlant de les festes de la Diada Nacional de Catalunya (11) i de la Mercè (24), patrona de la ciutat de Barcelona, que celebra la seva Festa Major gran (la festa petita s’escau per Santa Eulàlia, l’antiga patrona de la ciutat, el 12 de Febrer). Aquest any, la Diada va caure en Dijous i un servidor va fer festa Divendres 12 i va passar els 4 dies a Salàs de Pallars. En canvi, La Mercè, ha caigut en Dimecres, al bell mig de la quarta setmana de Setembre, amb 2 dies laborables anteriors i posteriors al dia festiu, la qual cosa no m’ha permès fer pont i m’he quedat a la ciutat.Tot i que a Barcelona estem de Festa Major des del cap de setmana passat, no he anat a cap acte ni a cap concert. No és que no estigui bé l’oferta, però normalment hi ha moltíssima gent a tot arreu, fins al punt que arriba a agobiar. On no vaig fallar és a la meva cita setmanal amb la música en directe, a Luz de Gas, aquesta vegada el Dimarts, enlloc dels Dimecres, com és habitual. La Vella Dixieland ens va tocar un conjunt de temes clàssics del millor Jazz i Dixie, durant una hora en què la coneguda discoteca de Barcelona es converteix en una Jazz cava. Acabat el concert, i com que l’endemà era festiu, vam seguir la festa al ritme de la música que ens posava el DJ, que a Luz de Gas és molt bona i variada. Recordo especialment "The right thing" de Simply Red, un tema boníssim, que m’encanta i que em dóna molt bon rotllo. El temps va passar volant, els cubates van anar caient i els amics van anar arribant i marxant. Vam arribar a ser 6 i ens ho vam passar molt bé.
I entre tantes cares anònimes, algunes conegudes i altres no, va aparèixer la Carme amb 2 amigues. Vaig conèixer la Carme fa 1 mes, a la Festa Major de La Pobleta de Bellveí, quan se’m va acostar i em va dir "Tu ets el Patró Arqué!". Resulta que havia vist l’àlbum de fotos de la passejada en barca que una amiga comuna, la Gemma, va penjar al Facebook. Des d’aleshores no ens havíem vist, però hem xatejat unes quantes vegades. Ahir em va dir que era una fan del meu blog i em va demanar que fes un article sobre la pel·lícula "Vicky Cristina Barcelona" (a part de ser fan del meu blog, també ho és d’en Woody Allen). Com que encara no he vist la pel·lícula, he decidit escriure aquest breu article intrascendent. Espero que t’agradi i que no hagi de passar un altre mes abans no ens veiem :-)
El cap de setmana passat (12 i 13 de Setembre) vàrem celebrar la Festa Petita a Salàs de Pallars. Aquesta festa era tradicionalment la Festa Major, és a dir, la festa gran, mentre que la Festa Major del primer cap de setmana d'Agost era la festa petita. La desaparició de la fira de bestiar i el turisme d'estiu van fer que la festa petita esdevingués la gran i a l'inrevés. Sigui com sigui, a Salàs seguim celebrant les dues festes i jo no podia faltar a la darrera Festa Major de l'estiu al Pallars, que a més, es fa al meu poble.
Normalment, només es fa ball Dissabte, però com que a la Festa Major de l'Agost va ploure la nit que havien de tocar els "Trankil's Boys", ells van acceptar de tocar per la Festa Petita i així ho van fer Divendres. Les 2 baixes que tenien (trompeta i violí) i el fred que feia van deslluir una mica l'actuació, però almenys hi va haver festa. Dissabte havia de ser el dia fort, amb l'actuació del conjunt "Café Latino", que ja fa uns quants anys que venen a passar fred cada Setembre a Salàs.
Seguint amb la tònica de les meves cròniques de les festes majors, ara us hauria d'explicar com va anar el "bolo", quines cançons van tocar, si ho feien bé, si la gent estava animada, etc. Però lamentablement no puc explicar res, perquè vaig agafar una gatera d'aquestes que provoquen danys cerebrals i no recordo res de res. Totes les fonts consultades coincideixen en una cosa: Vaig caure almenys 2 vegades a terra, la qual cosa explica els blaus que tinc on l'esquena perd el seu nom. També m'han explicat que anava molt embalat, per tant aprofito l'avinentesa per demanar disculpes si vaig dir alguna animalada a alguna mossa, o si vaig apretar més del compte en algun ball en parella. Penseu que al nostre país, actuar sota els efectes de l'alcohol sempre és un atenuant en qualsevol delicte.
En qualsevol cas, sembla que tothom va riure força amb mi i això m'omple de satisfacció. Ja que no puc recuperar els milions de neurones que vaig perdre aquella nit (ni la meva credibilitat com a cronista) almenys que la seva mort hagi servit per alegrar la vetllada als meus amics, coneguts i saludats, així com per proporcionar un tema de conversa i safareig per la sobretaula del Diumenge: Quina gatera que va agafar el Ramon de Cal Sucre!
Crec que no hi ha millor manera d'acabar l'estiu i despedir les festes majors. Fins l'any que ve!
Ahir coincidien dues festes majors al Jussà que són l'exemple dels dos tipus de festes que podem trobar al Pallars: La festa petita, a Sant Joan de Vinyafrescal i la festa gran, a Tremp.
En aquests casos se'm fa difícil triar, perquè, per una banda soc un enamorat dels pobles xics, de carrers estrets i costeruts, on la pedra guanya al ciment i els cotxes amb prou feines hi entren (Rivert, Toralla, Erinyà, Sossís, Claverol, Montardit de Dalt, Llagunes, Altron, etc.) i per l'altra disfruto veient tocar i escoltant una orquestra al complet (percussió, cordes, teclats i vents), la qual cosa requereix muntar escenaris grans i torres de so de dimensions impossibles d'encabir en les diminutes places d'aquests pobles.
Sant Joan de Vinyafrescal
Per això penso que ahir la millor opció era començar la festa a Sant Joan de Vinyafrescal i acabar-la a Tremp, però ja se sap que desplaçar-se en cotxe Dissabte a la nit per les carreteres principals del Pallars amb un parell de cubates al cos, és arriscar-se a perdre el carnet de conduir durant un temps (el famós esport d'aventura conegut com "carneting"). Per aquest motiu, els Salasseros vam haver de triar entre la muntanya i el pla, entre el poble i la capital, entre la festa petita i la festa gran. Jo vaig triar la gran.
Malgrat que la Festa Major de Tremp és una de les més llargues i que normalment té bon cartell, també és veritat que no és de les més concorregudes, en primer lloc per les grans dimensions de la plaça on es fan els balls, però també perquè molts trempolins fan vacances, quan coincideixen en la mateixa setmana la festa patronal i la Diada. A més, la pluja que va caure ahir durant bona part del dia va fer que els organitzadors decidissin fer totes les actuacions al Casal, on l'acústica no és ni de bon tros tant bona com a la Plaça de Catalunya.
Sigui com sigui, ahir arrencava la Festa Major de Tremp i ho va fer amb l'actuació del grup basc "Betagarri". El van acompanyar l'orquestra Gironina i el grup De Noche, que també va tocar a Salàs de Pallars. Vaig arribar a mig concert dels Betagarri i la veritat és que em van agradar força. Tot i que la música ska no és la meva preferida, he de reconèixer que tenen un directe molt potent. El ritme és trepidant i el trio de vent (Trombó, Trompeta i Saxo) està perfectament conjuntat. No porten teclats, però no es troben a faltar.
Ikurriñes i Estelades van onejar al Casal en una nit que també va tenir un aire reivindicatiu i que va culminar amb la interpretació de la versió ska de l'Estaca i el crit "Visca Catalunya Lliure!", molt adequat, a només 5 dies de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
Abans d'acabar aquesta crònica, m'agradaria convidar-vos a la Festa Petita de Salàs de Pallars, que fem el cap de setmana que ve (12, 13 i 14 de Setembre). No hi falteu!
