En temps de crisi, els ajuntaments s'han d'apretar el cinturó i el pressupost no arriba per contractar segons quines bandes i he notat una baixada important de la qualitat, fins i tot en les festes majors dels pobles més grans, que normalment hi dediquen més diners, com La Pobla i Tremp. Però, com diu el tòpic, sempre hi ha l'excepció que ens confirma la regla i aquest estiu l'excepció va tocar ahir a Isona i es diu Qumran.
Quan vaig llegir el nom Qumran al programa de la festa major, el primer que vaig fer és buscar-ho al google i vaig descobrir que Qumran és una vall del desert de Judea (Israel) on s'hi trobaren unes ruïnes de gran valor arqueològic i bíblic. Una mica més avall vaig trobar la web del grup i de seguida vaig escoltar els temes que hi tenen penjats en format mp3: Van Halen, Bon Jovi, U2, Police, Maná i Héroes del Silencio. La cosa prometia, així que ahir vàrem fer cap a Isona. Quan vam arribar estaven fent les proves de so amb "Living on a Prayer" (Bon Jovi) i de seguida vaig copsar la qualitat del grup i de la sonorització, en un poliesportiu encara buit, però que petava molt bé.
El seu representant ens va comentar que els Qumran van començar fent heavy, però que ràpidament varen afegir al seu repertori altres temes de rock i pop, convertint-se així en un grup de versions, poc conegut encara. Són 5 paios damunt l'escenari: bateria (doble bombo), baix, guitarra, teclats i un cantant que es disfressa de Rocky, Van Halen i Freddie Mercury i que arriba als registres més alts del heavy.
La primera cançó sempre és important, i els Qumran ens varen tocar una versió heavy instrumental dels Segadors, que, a part de tocar-me la fibra, gairebé em fa caure d'esquena. Tot seguit van anar repassant el repertori, clarament rocker, on el guitarra és el protagonista indiscutible, molt ben acompanyat pels teclats i amb un bateria i un baixista que van com un rellotge: AC/DC, Bon Jovi, Foreigner, Europe, Brian Adams, Queen, Deep Purple, Survivor, U2, Tina Turner, Anastacia, Ska-P, Barricada, Héroes del Silencio, Maná, Medina Azahara, Mago de Oz, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, etc. Fins i tot van tocar una versió rock del tema "Hot Stuff" de la Donna Summer, un clàssic de la música disco, que la pel·lícula "Full Monty" va utilitzar en la famosa escena dels aturats fent cua a l'oficina d'ocupació.
En total, més de 3 hores de bolo (amb un descans de mitja hora per recuperar forces) durant les quals no vam parar de saltar i cridar fins a esgargamellar-nos. A part de l'evident qualitat musical de tots i cadascun dels membres del grup, també vull destacar la química que estableixen amb el públic, la qual cosa els converteix en una aposta segura per una nit de rock. Paraula de Stone!
